Blogia
bereberes

APROFITEM EL PONT

APROFITEM EL PONT LA RUTA DE LES MEDINES,
UN RECORREGUT PER DESCOBRIR EL PASSAT ISLAMIC DE LA CATALUNYA INTERIOR
La ruta de les medines és un recorregut per la Catalunya interior i les terres de la Franja de Ponent que descobreix el passat islàmic de cinc comarques: la Noguera, el Segrià, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre i el Baix Cinca. Aquesta ruta, de 216 km, és la proposta del Centre d’Informació del Palau Robert  per fer una sortida de cap de setmana.

L’eix format pels rius Segre, Cinca i Ebre estructura el territori de la ruta de les medines mitjançant el binomi ciutat ‑ horta urbana. Cadascun d’aquests rius presenta en el seu curs mitja i baix una o diverses ciutats que asseguren el control d’uns territoris amb un alt rendiment econòmic.

Així, el Segre té els nuclis de Balaguer (Balagí) i Lleida (Lârica), mentre que al Cinca, també conegut com el riu de les Oliveres (Nahr az‑zaitún), hi trobem nuclis com Montsó (Munt Shún) i Fraga (Ifraga). L’Ebre té en aquesta zona una important fortificació que progressivament es convertirà en una ciutat, Mequinensa (Miknása), i una gran ciutat, Tortosa (Tartusha), que controla alhora el tram final del curs fluvial i l’àrea costanera.

Els eixos temàtics que configuren aquest itinerari són la vida a les ciutats islàmiques de la frontera (s. X ‑ XII) i la base agrícola que es troba en l’arrel de la seva existència, així com l’evolució de les comunitats musulmanes que viuen sota el domini cristià (mudèjars i moriscos) fins a la seva expulsió a inicis del segle XVII. En aquest espai es materialitza l’esplendor cultural i artística de la societat andalusina de frontera.

A Balaguer trobem el Museu de la Noguera, l’únic de Catalunya especialitzat en el període de l’Islam andalusí. També cal visitar el nucli històric de la ciutat, que conserva de l’època medieval el mercadal i alguns carrers i places porticades a l’interior de la muralla comtal. Dues fortificacions de gran importància situades a Balaguer són el Pla d’Almatà (714‑739), recinte emmurallat que és el jaciment andalusí mes interessant de Catalunya, i el castell de Formós (897‑898).

Els vestigis del passat islàmic més destacats de la ciutat de Lleida els trobem a la Suda i a la Seu Vella. Entre el 800 - 809 Lluís el Piadós va fer‑hi una incursió i va destruir la ciutat, que va ser reconstruïda i fortificada el 883­ - 884. Aleshores es bastí l’alcàsser de la Suda, a la roca Sobirana, que és un dels pocs castells d’origen islàmic que s’han conservat, però que fou transformat posteriorment pels cristians. En la mateixa època que la Suda va ser erigida una mesquita que, mes tard, sota la dominació cristiana, esdevindria Santa Maria l’Antiga, a què s’accedeix des del claustre de la Seu Vella, on destaca la porta de l’Anunciata.

També és interessant la visita al nucli antic de Fraga, que durant l’època musulmana va ser una important població dins el valiat de Lleida. Entre els edificis més notables destaca l’església de Sant Pere, bastida damunt d’una mesquita, que conserva una part de l’edifici romànic (s. XII) i el seu característic campanar d’estil mudèjar.

A Miravet trobem el castell, construït entre els segles X i XI per assegurar el control sobre un tram del riu Ebre, que va esdevenir un dels reductes islàmics més forts del sector meridional de la Catalunya Nova.

Una de les parades obligades de la ruta de les medines és Tortosa, que fou conquerida pels àrabs el 713‑718 i esdevingué capital de la taifa de Tortosa al final del segle X, Aquest període autonòmic coincidí amb la revitalització econòmica i cultural de la ciutat. L’acròpoli fou transformada en fortalesa àrab, la Suda. Coneguda també com el castell de Sant Joan, aquesta fortalesa bastida als segles IX i XII presideix la ciutat. Ha sofert importants modificacions en el decurs dels anys. El 1972 es convertí en parador nacional de turisme i la intervenció afectà de manera decisiva les estructures andalusines. La façana oest conserva set torres que, malgrat que han estat refetes, encara guarden les distàncies i l’alternança del món andalusí. D’altra banda, cal destacar la catedral, d’estil gòtic, que es va començar a construir el 1347, tot i que la façana es va acabar entre el 1728 i el 1757.

Finalment, també són destacables el castell de Mequinensa, el monestir trinitari de Vinganya, a Serós, i l’assut de Xerta, així com el nucli històric d’Ascó.

Podeu obtenir més informació sobre aquesta ruta a la pàgina web del Palau Robert, Centre d’Informació de Catalunya: www.gencat.net/probert .

0 comentarios