CONSIDERACIONS PRÈVIES

 Desprès defer la ruta de les medines he pensat que calia posar a l’abast de tothom una informació prèvia i genèrica.

La he tret de la Guia del Museu de la Noguera de Balaguer, que us recomano molt de visitar perquè està molt ben presentat i té molt d’interès. I el poble de Balaguer també està ple d’encant.

 

Conquesta musulmana de la Hispània visigoda.
L’any 711, un exèrcit àrab enviat  pel governador del nord d’Àfrica creuà l’estret de Gibraltar i derrotà els visigots de Roderic a la llacuna de La Janda o riu Guadalete. La conquesta d’Hispània fou ràpida, a causa de la situació de crisi econòmica i l’existència d’una classe dirigent dividida i feble. Entre el juny del 713 i el setembre del 714, la pressió militar ja es va fer sentir sobre l’alt Aragó, Lleida i Tarragona i continuà fins a l’any 725,en que conclogué la conquesta de la Tarraconense i la Septimània.
Els pactes i les capitulacions van ser la tònica general al llarg d’aquesta conquesta que, en els primers moments, devia suposar control militar, a partir de la construcció de campaments i l’establiment de guarnicions a les ciutats més importants.
Podem imaginar que la població indígena de les nostres terres devia estar agrupada en poblats similars al que s’ha conservat al Bovalar (Serós). Es tracta d’un petit poblat estructurat al voltant d’una basílica que va estar en funcionament entre el final del segle IV i el començament del segle VIII, moment en què el conjunt fou destruït per un incendi.
L’economia familiar bàsica d’aquest poblat era constituïda pels cultius de secà ‑com l’olivera i el cep‑, els cultius de regadiu ‑com el lli i fruiters com el presseguer‑ i era reforçada amb l’existència d’una ramaderia en la qual predominaven els òvids, els bòvids i, en menys proporció, el ramat porcí. Entre les eines i les instal·lacions relacionades amb l’obtenció i l’elaboració de productes agrícoles, s’han trobat una premsa de vi i/o oli, molins de mà circulars, sitges d’emmagatzematge, eines agrícoles de ferro, instruments de cardat de llana i de filat, així com dues habitacions amb bótes per a guardar vi.
al‑Andalus
Amb la conquesta d’Hispània, es va configurar un nou país, al‑Ándalus, amb capital a Còrdova i dependent del califa de Damasc, que es va convertir durant un temps en la primera potència política, cultural i econòmica d’Occident. Els més de quatre segles en qué el nord‑est peninsular va pertànyer a al‑Àndalus van deixar una forta petjada que determinà la configuració de la futura Catalunya.
al-Àndalus fou un complex mosaic ètnic en el qual van conviure diverses cultures. El territori fou ocupat bàsicament per quatre grans grups:
·          les diferents tribus àrabs i berbers que es van establir a les terres confiscades o obtingudes com a botí de guerra;
·          els hispano‑romans i visigots, que es van mantenir fidels al cristianisme i eren coneguts com a mossàrabs;
·          els jueus;
·          els conversos a l’Islam, amb el temps anomenats muladís, que van assolir el mateix estatus que els conqueridors.
La llengua àrab (la revelació de Déu s’expressava en aquesta llengua) es va estendre a tots els camps ‑religiós, polític i comercial­- mentre que l’Alcorà es convertí en la referència obligada del sistema jurídic. Aquests factors van generar una progressiva islamització de la població, que es dóna per acabada al segle X.
Islam
Islam significa "submissió de l’individu a la voluntat de Déu". És la nova religió que Déu va revelar al profeta Muhammad i que aquest va predicar a partir de l’any 622 (data que assenyala l’inici del calendari  islàmic, l’hègira).
L’Islam és una nova forma d’adoració, una nova manera de viure i una nova mentalitat que propugna la constitució d’una comunitat de creients en la qual tothom té idèntics privilegis i obligacions i on l’única obediència és la que lliga el creient amb Déu; per tant, necessita d’un seguit de disposicions tant de caràcter social com polític per a regir-se, que van ser recollides a l’Alcorà (revelacions fetes per Déu al profeta mitjançant l’arcàngel Gabriel), la Sunna (fets i gestes del profeta) i ais Hadit (sentències atribuïdes al profeta o alis seus successors). L’Islam es considera hereu del cristianisme i del judaisme, religions també revelades, ells practicants de les quals són definits com a "pobles del llibre" i per tant "protegits", però creu que la revelació feta per Déu a Muhammad és la definitiva.
L’Islam es fonamenta en "cinc pilars":
·          Professió de fe: ‑No hi ha més Déu que Déu i Muharnmad és el seu profeta"
·          Oració, cinc cops al dia
·          Almoina, com a forma de solidaritat amb la comunitat
·          Pelegrinatge, almenys un cop, a la Meca
·          Dejuni durant el mes de Ramadà
Terra, aigua...
Els nouvinguts, experts agricultors, van millorar el sistema de reg d’època romana i van posar en explotació de forma massiva grans zones d’al‑Àndalus. Van introduir importants innovacions en el camp de la irrigació:
·          la captació deis aqüífers i la seva Posterior canalització (els qanats),
·          la multiplicació de les sèquies, i
·          la generalització de l’ús de les rodes hidràuliques (sínies i nores)
Van introduir també nous conreus de cereals, fruiters i verdures: l’arròs, el safrà, la canya de sucre, el taronger, el llimoner, la morera, el cotó, les albergínies, la síndria (meló de moro) i els espinacs. Els conreus de secà més importants eren el blat, la civada, el cep, el lli i l’espart, mentre que l’olivera i la figuera es van convertir en prioritaris. Cal destacar també la ramaderia, sobretot bòvids i òvids, així com el bestiar cavallí i el porcí.
El concepte musulmà de comunitat va afavorir una civilització marcadament urbana, factor que es va traduir en una notable activitat mercantil. A les socs de les ciutats andalusines s’hi podien trobar tota mena de productes, alguns fins llavors desconeguts com l’ivori, el mercuri, l’encens, la càmfora, el sàndal, la mirra, el clau i el pebre. El contacte de l’Islam amb civilitzacions antigues (xinesa, persa, grega, etc.) va comportar que arribessin a al-Àndalus tot un seguit d’innovacions, tècniques i disciplines que fins i tot van ser millorades: el paper, el llibre, la ceràmica vidrada, la brúixola, la pólvora, les indústries tèxtils, com la seda i el cotó, els darrers avenços en medicina, les matemàtiques i ¡’astronomia.

Desprès d’això mireu-vos més informació.