bereberes

La Almunia del Pened�s

Sun, 21 Jun 2009 08:15:00 -0500

ALMUNIA: EL SEU SIGNIFICAT EN �POCA �RAB

�

L’Almunia del Pened�s �s un top�nim o nom de lloc molt significatiu, d’�poca �rab. Permet no sols comprendre el que hi havia en aquest lloc, perqu� aix� ho anomenaven els �rab‑parlants, sin� tamb� comprendre una part important de l’estructura de l’Alt Pened�s, en els m�s de tres segles (del VIII al X) en que aquesta regi� estigu� sota el domini dels �rabs musulmans (�rabs de llengua oficial, musulmans de religi�).

�

En efecte, els top�nims s�n una font important per a con�ixer la hist�ria d’aquests tres segles, dels que cap font escrita, ni �rab ni cristiana, fa la menor refer�ncia. Permet assegurar la pres�ncia d’una societat �rab‑cristiana permanent i utilitzar aix� les altres fonts indirectes o colaterals de que disposen els historiadors, a m�s de la toponimia, per con�ixer periodes hist�rics indocumentats de territoris actualment catalans: la geografia (en el que pot considerar‑se permanent, des d’aquesta �poca fins a l’�poca moderna), l’arqueologia (cultura material humana que pugui atribuir‑se a aquest periode i a aquella cultura isl�mica) i la islamologia (ci�ncia de les constants sociol�giques que es donen, amb algunes variants, on es dona una societat musulmana).Sense voler esgotar encara tot el que la topon�mia i les altres fonts hist�riques esmentades puguin donar‑nos sobre aquells tres segles d’hist�ria del Pened�s, es poden demostrar les possibilitats d’aquesta metologia hist�rica com l’�an�lisi sem�ntic d’aquest top�nim d’origen indubtablement �rab: Almunia.

�

Significat del nom

�

Almunia en �rab �s un nom compost de l’article prefixat al (invarlable en g�nere i n�mero) i del nom femen� sigular munia, que diccionaris com el Dozy tradueixen com “jard� vast" i el Vocabulista medieval "hortus" (hort/a).

�

Per� no es tracta d’una horta qualsevol. La comparaci� de la situaci� de l’Almunia del Pened�s amb les altres Almunia o "hort", recollides per As�n Palacios (cal posar en dubte l’origen �rab de la Almui�a gallega i la Almu�a asturiana), aix� com les refer�ncies de textos �rabs a “munias” concretes permeten precisar que aquella paraula podria traduir‑se per "finca amb jardins frondosos i abundancia d’aig�es i productes hort�coles”.

�

Els top�nims que encara queden en la Pen�nsula Ibirica (l’antiga Al‑Andalus dels �rabs) es situen precisament junt a rius o en zones riques en aig�es, com la del Pened�s junt al riu Foix: les que es situen en zona d’Osca (Almunia del Romeral, sobre el riu Guadalzalema, de nom �rab; Las Almunias, tamb� sobre un riu amb nom �rab, l’Alcanadre, i tamb� en el Somontano, Almunia de San Lorenzo, a la Ribagor�a pre‑pirenaica; Almunia de San Juan, en els afores de Monts�; Almuniente, en la zona de regadiu del sud d’Osca). Tamb� estan en zones fluvials l’Almunia de Do�a Godina, junt a l’Alpartir i el Jal�n (provincia de Saragossa), i l’Almunia d’Alzira, junt al riu X�quer.

�

M�s significatives s�n encara les "munias" esmentades en textos hist�rics �rabs: la de Toledo, junt al Tajo, on es solien retirar els soberans de la ciutat, i la de Val�ncia, anomenada "d’Abdelaziz", del rei �rab que la va ocupar, a l’altre costat del riu Guadalaviar i davant de la capital. Aquest aspecte palat� i cortes� de les "munias" ens permetr� aguaitar, m�s endavant, el paper comarcal d’aquest top�nim. S’explica tamb� recorrent a l’etimologia �rab de la paraula munia, remontant‑nos al Coran.

�

L’etimologia cor�nica de la paraula "munia"

�

La paraula �rab “munia” no apareix com a tal en el Coran, llibre sagrat i cl�ssic literari dels �rabs, el llenguatge del qual sobresurt i amara el l�xic dels arabe‑parlants. Per� s� apareixen altres paraules que il�luminen el significat que els �rabs donaven a aquells horts o "munias" (en �rab, el plural �s “mun�”).

�

En primer lloc, aquesta paraula est� en relaci� amb verbs i noms que signifiquen “desig”, "il�lusi�", "ansia de plaer". Son il�lusions plaents, especial ment del Parad�s. Per� s�n moltes vegades il�lusions enganyoses, que D�u permet per a castigar als homes o que del Dimoni, Satan�s, consegueix inculcar en els cor humans. Es tracta de “seduccions enganyoses”, lluny de la realitat, de d’envejes entre persones. S�n “fantasies”, agradables, per� irreals.

�

El plaer que produeixen aquests "somnis" s’expressa en el Coran en varis versicles que es refereixen a l’emissi� de l’esperma mascul�, el semen mascul�, el semen creador que s’ejacula, barrejant‑lo amb els l�quids femenins, el� plaer del coit. Els humans viuen aquell moment de plaer, per� �s D�u qui crea, i l’home nom�s recorda aquell moment com un somni del passat.

�

Aix� �s com la “munia” �s una horta amena, per� forma part dels plaers ef�mers d’aquesta vida. Positivament, �s un jard� que representaria una imatge del jard� celeste, del Parad�s prom�s per~) mai merescut. �s un hort plaent, per� fuga� i terrenal i l’esperan�a del premi celeste.

�

De fet, el verb cor�nic tamann� �("anhelar", “desitjar") i la paraula amani ("desitjos", “il�lusions") tenen un car�cter m�s negatiu en el Coran que l’�s que els �rabs fan d’aquests termes. En l’actualitat, les felicitacions utilitzen aquest verb per a desitjar benaurances futures i aquella paraula per a expressar els somnis folls per� plaents.

�

La “munia" com a finca d’esbarjo

�

D’aquestes consideracions filol�giques i hist�riques es poden deduir algunes conseq��ncies per a aplicar‑les, amb for�a probabilitat, a la realitat concreta de l’Almunia del Pened�s.

�

Seria segurament una finca o propietat rural. Seria frondosa, abundant en aig�es, un jard� de rics conreus, almenys en relaci� amb les altres terres de la comarca.

�

El car�cter plaent del paratge no excluiria una rentable productivitat agr�cola. Estaria aprop, per� no molt distant, d’una ciutat o sojarn permanent del governador de la regi�, propietari de la finca, on es retiraria a vegades o vindria a visitar per controlar la seva productivitat. Es conegut l’”absentisme" dels rics terratinents musulmans, que habiten en les grans ciutats per� treuen gran part dels seus recursos de les seves finques: gr�cies al coneixement de noves t�cniques (de conreu, d’�extracci� d’aigua, d’empelts, etc.) i de les necessitats del mercat i de la seva demanda, les seves visites regulars a les seves finques rurals marquen un fecund complement de la ciutat i el camp, caracter�stic de l’economia i de la civilitzaci� musulmanes, fundamentalment urbana i urbanitzadora dels espais peri‑urbans i inter�-urbans.

�

Per� davant d’altres entitats rurals, com les "alquer�as" o els llogarets, les “almunias” representen uns centres de producci� agr�cola particularment feraces i plaents.

�

Igual que altres top�nims comarcals, relacionats entre s� i exponents d’una forta estructura d’implantaci� humana en el Pened�s en �poca musulnana, l’Almunia revela una certa riquesa agr�cola i una jerarquia social de la poblaci�. Per� aquest estudi global de la comarca est� encara realitzant‑se. Permetr� con�ixer millor tres segles molt espec�fics de la hist�ria d’aquesta regi� catalana.

�

Dr. Mikel de Epalza Universitat d’Alacant.

Antistiana, n� 9, gener 1990. La R�pita (Alt Pened�s)

�

DE LES R�PITES AVUI CATALANES: LA INSTITUCI� ISL�MICA DEL RIBAT

Mon, 25 Jun 2007 11:32:00 -0500

Les r�pites han estat darrerament objecte de nou estudi: el juny d’enguany (1989) a Alacant, unes "Jornadas sobre la r�bita en el occidente isl�mico" coincidiren amb la presentaci� del llibre La r�bita califal de las dunas de Guardamar (Alicante). Cer�mica. Epigraf�a. Fauna. Malacofauna (Diputaci�n Provincial de Alicante, 1989) i aquest setembre Sant Carles de la R�pita (Montsi�), fou la seu d'un "I Congr�s de les R�pites de l'Estat Espanyol". Els estudiosos que ens hi hem reunit hen avan�at forca despr�s dels magn�fics treballs d'Ol�ver As�n (1928) i de Torres Balb�s (1948), per l'�mbit peninsular, si b� encara sembla que fa de mal establir la d�stinci� ‑si �s que n’hi hagu�‑ entre els termes �rabs r�bita i r�bat.�L’exist�ncia de les r�pites va estretament lligada, des de l'or�gen, a les zones fronteres de l’islam medieval. Com �s sabit, el ribat fou una instituci� musulmana creada per a defensar i vig�lar la frontera contra els enemics de l'isIam. Malgrat aquesta definici� inicial de vigil�nc�a i de defensa, cal afeg�r d'entrada que el fort component religi�s que caracteritza la comunitat isl�mica va fer cue aquesta inst�tuci� fora, a la vegada, religiosa i mil�tar. La llengua �rab ho reflexa clarament tot disposant, per a referir‑s'hi, d'un l�xic especial. Aix� l’�arrel rbt, al marge del seu signif�cat primigeni de lligar, unir, etc., cont� la forma rabata que vol dir ded�car‑se a fer la guerra contra els infidels" aix� com r�bita indica el lloc d’allotjament dels murabit�n, terme que s’aplic� inicialment a aquests espec�fics combatents.�A fer ribat s’hi anava volunt�riament en servei de l'islam i com a acci� merit�ria als ulls de D�u, compl�nt aix� amb el precepte de la guerra santa. Segons Averrois “ El ribat d’una sola nit era m�s meritori que passar mil dies dejunant o mil nits de vetlla", a la vegada que "no es considerava mur�bit a tothom que vivia a la frontera amb la dona i els fills, sin� al que sortia de casa seva per anar a un lloc on hagues per�ll". Els f�deis podien dedicars'hi de per vida, durant un determinat periode de temps o b� acud�r‑hi en cas sobtat d’incursi� d'enemics. En moments de pau els mur�bitum s'aplicaven en la preg�ria i en l'estudi, tot recaptant almoines per al sosteniment de la pr�pia r�pita o per a la creaci� de nous llocs de ribat. La instituci�, a m�s a m�s comptava amb legats pietosos i, �bviament, amb el bot�.�Queda clar, doncs, que estem tractant de terres de frontera i que l’establiment d�’una r�pita o d'un lloc de ribat requirir� unes condicions especials. Per una banda, haur� de disposar d’un recinte m�nimament fortificat que garanteixi la seguretat dels seus components i, per l'altra, caldr� que pugui posar‑se en contacte amb la resta de la poblaci� per tal d'emetre ‑o de rebre‑ els avisos d'agressi�. Una talaia o un lloc natural d‑observaci� i de guaita de la zona inmediata en ser�, per tant, el complement indispensable, a la vegada que, mitjan�ant l'emissi� de senyals en general, de foc o de fum, l’enlla�ar� amb la xarxa de comunicac�ions.�

Les frontres de la Pen�nsula poden ser, com �s obvi, terrestres o b� mar�times, per la qual cosa l’estudi i la perduraci� de les distintes r�pites andalusines ser� ben divers.Les establertes al llarg de la frontera interior -frontera m�bil, per tant- desapareixeran quan ja no quedinsituades en els l�mits del territori de l’islam o b� es convertiran en oratoris, en centres de pelegrinatge o d’enterrament de devots, en hospederies, en llocs de guarda de camins, etc. Cas de qu� caiguin a mans cristianes podran – o no- �sser reconvertides i destinades a altres funcions.�

�Les r�pites de la frontera nordoriental d'al‑Anda1us desapareixeran ben aviat a conseq��ncia de l’avan� comtal, per� la toponimia catalana, com veurem en alguns casos, n’ha conservat el seu record.�D’acord amb els top�nims conservats, cal pensar que n'hi havia una a l’actual municipi de Santa Margarida i els Monjos(Alt Pened�s) segons el nom que encara avui porta un poble situat entre el cam� de Barcelona a Val�ncia i el riu Foix. El top�nim (considerem, a m�s a m�s, els ve�ns de l’Alm�nia o La Granada i, sobretot, l'oposat Castellv� de la Marca) aix� ens ho indica malgrat que ara per ara no em consti cap not�c�a d’una posterior reutilitzaci� acabat el domini musulm� de la zona. S� que sembla que n’h� hagu� a la de l'avui terme de l’Albiol, entre el camp de Tarragona i les muntanyes de Prades: les restes d'una fortificaci� isl�mica, a 867 metres d'altitud, foren entregades l’any 1158 a Joan de Martorell a condici� de reconstruir‑la, essent aquest, probablement l’or�gen del despr�s denominat castell de l'Albiol. La r�pita de Balaguer, dalt d’un tossal de 257 metres a l'actual terme de Vallfogona (La Noguera), apareix citada com a hisn (castell fortificat) a les fonts �rabs que ens han pervingut, pera en l'acte de donaci� que en va fer el comte Ermengol IV d'Urgell al montestir de Ripoll (1091) quan l'acabava de conquerir, hi figura amb el nom de r�pita.�El castell actual, molt reformat, encara el conserva i un estudi arqueol�gic recent ha confirmat que la base d’una de les seves torres �s de construcci� isl�mica i no ib�rica, com s'havia dit.�Sota la forma de El Rebat (tamb� trobo les variants Cap dels rebats, Rebats o El Rebato), que t� paral‑lels a les comarques valencianes de la Safor i del Baix Segura) es pot incloure en aquest llistat el nom del que avui �s un barri d'Abrera (Baix Llobregat) si b� cal considerar la possibilitat de que sigu� tamb� el testimoni d'una acci� de ribat.: recordem que en tornar victoriosa cap a Val�ncia l'expedici� almor�vit del 1114 que havia assolat la comarca de Barcelona, va sofrir una considerable derrota en passar el Llobregat. Eis textos �rabs l'anomenen "la batalla del Port", pas que Ambrosio Huici Miranda situ� al Congost de Martorell, a pocs quil�metres del top�nim en q�esti�. (Aprofito I�’avinentesa per a lamentar que aquest nom de lloc sigu� a punt de passar a l’oblit, en favor de la denominaci� m�s tur�stica de "Els Porrons", a causa dels bars que actualment ofereixen vi de franc als qui aconsegue‑ixen d’al�arlos amb les mans).�Molta m�s fortuna, pel que fa al record hist�ric, han tingut les r�pites estabiertes a la costa perqu� la seva funci� origin�ria d'alerta i defensa continu�, en �poca cristiana, per tal de fer front a les incursions cors�ries que castigaren la costa del Mediterrani fins a ben entrat el segle XVII. Aquest �s el cas de La R�pita de Sant Carles, la historiografia de la qual la converteix, entre totes les que ara formen part de Catalunya, en un cas ben afortunat � singular. No solament en tenim confirmaci� amb la perduraci� del top�nim fins als nostres dies sin� que.l'exist�ncia d'una r�pita a la zona consta documentalment tant a les fonts �rabs com a les llatines. Unes i altres, a m�s a m�s, s'hi refereixen quan encara est� en ple funcionament i les d'�poca ja cristiana ens van donant not�cia de les seves successives reutilitzacions.�

El Delta de l’Ebre va �sser, indubtablement, una important zona fronterera de l'islam andalus�. L'establiment d‑una r�pita al seu entorn conjugava, per una banda, el doble control de la costa nordoriental i l'entrada al curs del riu. Per l'altra, dominava el pas del cam� que, des d’Amposta i pel litoral travessava La S�nia pel pont dels Estretets a la vegada que, amb el convenient enlla� de senyals amb Tortosa, s'hi afegia el de l’interior que passava entre les serres del Montsi� � de Godall, cap a la foia d‑Ulldecona. Combatents que feien ribat a les goles de l'Ebre ja s�n esmentats en la cr�nica de l'any 236/850 del Mutabis d‑Ibn Hayyan. Pel que fa als m�rits esp�rituals que hi obtenien,cr�niques posteriors assenyalen que Abd al‑Malik b. Habib, un dels alfaquins m�s importants del segle IX, hauria dit que a qui es feia murabit a la r�pita del Delta i practicava el dejuni li serien perdonades les seves faltes durant seixanta anys.

�Quant a la fort�ficaci�, les primeres not�cies daten del segle XII. El ge�graf al-�Idrisi la descriu com "una r�pita hermosa, forta i inexpugnable vora la mar i que compta amb una guarnici� brava". L’andalus� al‑Zuhri, tamb� del mateix segle, fins i tot la va visitar. A la seva Geografia hi reprodueix amb pels i senyals la conversa que sostingu� amb la gent del lloc sobre les excel�l�ncies del pou que h� hav�a. S'hi refereix com a un pou miracul�s, el prodigi del qual consistia en que no s’en esgotava mai el cabal per m�s gent que s'en serv�s (recordem, en aquest punt, l'artesianisme de les aigues de la zona).�Despr�s de la conquesta cristiana la r�pita continu� com a centre religi�s: el 1150 els benedictins hi establiren un monestir, filial del de Sant Cugat del Vall�s, que fou comprat pels hospitalers d’Amposta l’any 1260. Als voltants del 1290 hi instal�laren una comunitat femenina de monges precedents de Sixena i aquest convent santjoanista hi perdur� fins el 1579. Tot i que aquesta reconversi� a �s i a culte cristi�, el lloc segu� essent focus de veneraci� i de refer�ncia isl�mica per la poblaci� musulmana remanent: encara l'any 1304 Jaume II hagu� de disposar que "en endavant no s’hi f�s m�s el pelegrinatge que els sarra�ns hi ten�en acostumat”.�Per altra banda, les diverses ordinacions dictades per a la vigil�ncia de la costa constaten la prossecuci� de la seva funci� militar de defensa i de guaita: a finals del segle XIV, la torre de la r�pita, que s’al�ava gaireb� en solitari a l'entorn dels Alfacs, hi figura tot fent l’enlla� entre les torres de Sant Jordi i la d'Ulldecona.�Tancant el cicle, observem com la fi de la r�pita de Sant Carles est� estretament relacionada amb els fidels del credo que la va bastir. Traslladades les monges a Tortosa i ja mig ru�n�s el convent, fou utilitzada com a base militar per a l'expulsi� dels moriscos de la Ribera d’Ebre i de l'Arag� (1610). L'operaci� de l’�embarcament, la m�s considerable de l'�poca, es perllong� prop de tres mesos ...�

Ara, de 1'edifici no en resta cap vestigi per� el seu pou (ja li deien "de les Figueretes”?) almenys els hi va assegurar l'aigua. Oue tot sigui –diuen- a fi de b�.

�Dolors Bramon�

NOTA DE LA REDACCI�: Aquest article de la Dra. Dolors Bramon, de la Universitat de Barcelona ha estat publicat paral�lelament amb la revista "Serra d'Or". El Grup d�Estudis Rap�tencs vol agra�r p�blicament la bona disposici� de l’autora a l'hora de col�laborar d'una manera tan brillant en la publicaci� "Antistiana".

��“Antistiana” n� 8, novembre 1989, La R�pita (Alt Pened�s)

LA R�PITA DEL PENED�S

Mon, 25 Jun 2007 11:30:00 -0500

Paseo d�ndole vueltas en mi mag�n al top�nimo. “R�pita” deriva del �rabe “ribat”. Los “ribat” eran caravaneras en Persia. Las hicieron los selj�cidas para defensa de caravanas y estaciones de correos. De la �poca a�n se ven en el camino de Samarcanda el Ribat‑i‑Malik y el Ribat‑i-Saraf�,polvo y descalabro. En Susa y en Megreb, empero, los "ribat" ten�an no s6lo car�cter militar sino tambi�n religioso, especie de cuarteles‑conventos para alojamiento de soldados‑monjes, dispuestos� a persuadir con las armas donde las pr�dicas resultaban m�s bien insuficientes. La guerra santa, vamos. A uno de estos "ribat" se habia retirado Ibn Yasin a basar su� doctrina, de ah� que a sus seguidores se les llamara "al‑Murabitum", que redondean�do en castellano fue almor�vides. Cuando muri� Ibn Yasin se le enterr� cono a un santo en un morabito c�bico, abovedado y blanco como los que tanto abundan en Marruecos.�

Los "ribat" sol�an estar en lugares aislados, solitarios, yermos, pero de paso o en la costa. Y siempre en alto. Parece que los almor�vides y los almohades construyeron muchos "ribat" en zonas fronterizas con los cristianos, sobre viejos caminos reales o sobre entradas de puertos. Avanzando a la reconquista y tomados estos edificios, los cristianos los entregaban a las �rdenes mon�sticas de San Benito y Santo Domingo. Los monjes se establec�an all� sin m�s, o adaptaban la m�quina a sus necesidades. Que yo recuerde ahora, en Espa�a “ribat" no queda ninguno en pie. S�, en cambio, que perdura vivo su nombre en toponin�as camineras y costeras, aunque adecuadas a las lenguas hisp�nicas: “arrabida”en portugu�s, "r�bida" o "r�bita” en castellano, y "r�pita" en catal�n. Curiosamente estos "ribat" no han dado lugar a municipios, salvo Rabat en Marruecos� y Sant Carles de la R�pita en Catalunya.

�A la vera de la iglesia de la R�p�ta del Penend�s (aqu� dicen Rapia y hay una calle llamada Rapi�s) evoco Rabat, azul y blanco. En lo que es hoy la casba de los Udaidas, junto a la boca del rio Sal�, los almor�vides levantaron� un “ribat” para guarnecerlo de soldados-frailes que fueran contra los herejes, Luego el sult�n almohade Yusuf Yacub engrandeci� el lugar (�Qu� hermosos estar�a acabado el alminar de Hass�n!) y en memoria de la batalla de Alarcos lo llam� Ribat al Fath, esto es, Ribat de la Victoria�En cuanto a Sant Carles, �ste debe ser su origen a un “ribat” que vigilaba el puerto dels Alfacs, "ribat" cue a la postre fue convento de benitos.�Como los de Rabat y Sant Carles eran costeros tambi�n los "r�bat" de Arrabida de Set�bal, de Campos de Mallorca, La R�bita de Albu�ol y la colombina y franciscana R�bida de Huelva, �ste “ribat" levantado para espiar la boca del Tinto y el Odiel.�En el interior de la Pen�nsula, defend�an los caminos, los ribat de La R�pita de Vallfogona, La R�bita de Alcal� la Real, La R�pita de l'Albiol y la R�pita del Pened�s.�Sospecho que sobre el "ribat" de nuestra R�pita quiza se erigiera un castillo de PeRafort, posterior cuna del ilustre canonista medieval Ram�n. Sobre el solar del castillo, el padre Guasch levant� el convento de Sant Dom�nec en 1.501. Veo abandonada y amenazada la f�brica de cenobio. Se halla en un lugar agreste,� ladera del Garrnf, con una buena vista de la depresi�n "penedesenca". El buque del edificio es rectangular, cerrado y macizo y de s�lleria gris; se articula en varios cuerpos y abundantes, ejes, de numerosas ventanas que le dan aire escurialense. A sus pies el r�o Foix, consciente, sangrante, destrozado corre a duras penas� .� Lo salvo por un puente al que se le ha hurtado el pretil para que pasen camiones ruidosos y violentos. Cerca Els Monjos y L’Abadal evocan antigua presencia frailuna. M�s arriba a�n se recoge la ermita de Sant Lloren� y por aqu� y por all� talleres, f�bricas, almacenes, garajes, sudor y l�grimas.Tres pueblos se aglutinan en un mismo municipio y se avienen. Foix los separa. A su derecha La R�pita, a su izquierda Santa Margarida i els Monjos. �Es La R�pita el �ltimo pueblo de la Catalunya Vella o el primero de la Nova?�Jos� Luis Rodr�guez Lara.� EL TRES DE VUIT , 16 de Mar� 1.984� .�ANTISTIANA� n� 10,� abril 1990. La R�pita del Pened�s

LA R�PITA DEL PENED�S

Fri, 17 Nov 2006 18:32:00 -0600

Per tal de fixar les bases de discus�� cal cue ens remuntem a 1�’�poca dels romans, ja que aquests foren els primers que s'assentaren a les terres que actualment ocupa el per�metre del poble (els �bers existents a la zona, ocupaven les muntanyes properes). Els seu establ�ment es caracteritza sobre tot, pel pas de la Via Augusta i de la que hom suposa que seguia el mateix trajecte que l’actual carretera que va des de Barcelona a Val�ncia (Mil� i Fontanals, Pere Gir6 s�n d’aquest parer, d’altres la fan passar per la carena muntanyosa). Complementant aquesta via principal h� havia diferents camins secundaris, que en el cas del nostre poble enlla�aven Ol�rdola amb Lleida a trav�s de Montb1anc (d'aquesta via encara en queden restes al nostre poble), provocant una nuclearitzaci� del centre comarca! entorn al nostre municipi que coincidiria possiblement amb els moments �lgids de la fortalesa i poblat iberc�rom� d’Ol�rdola, si m�s no, posteriorment passar� a la zona de la Granada, la qual tamb� mantenia el pas de la Via Augusta i enlla�os amb altres poblacions.�

De fet, al llarg del terme s’han trobat fins a quinze jaciments, aproximadament, que manifesten una densitat de poblaci� notable i dels que destacar�em per la seva import�ncia la vil�la situada davant de l'ermita (o esgl�sia?), possiblement paleocristiana, de Santa Tecla (�s curi�s observar la seva dedicat�ria tarragonina).

�Observeu el despla�ament del centre comarcal primitivament a La R�pita ‑ Monjos ( llocs amb els jaciments m�s importants en l'antiguetat �bero‑romana ), despr�s a La Granada amb la cru�lla de la Via Augusta amb la carrerada de Barcelona per Olesa, Guardiola i� Santa Coloma, i a partir del segle XIII (compra del mercat de La Granada) definitivament a Vilafranca.�Aix� tot sembla indicar que la vitalitat del nostre poble era una realitat no sorgida a 1’atzar sin� reflexe d’una situaci� estrat�gica: el Pened�s lloc natural de pas, un microcl�ma temperat, unes terres sediment�ries molt favorables p’er 1’agricultura de sec� i un riu amb un cabdal significat�u, que tot i que amb algunes zones pugues "pantanejar” havia de permetre 1’abastiment hum� i tal vegada el regatge de determinades terres.�

Heus aqu� com la possible pres�ncia sarra�na disposava d'unes condicions adequades per a llur assentament, establir si hi va haver una fortificaci6 sarraina a La R�pita �s ja una q�esti� cojuntural, Ja que potencialment era possible. D'entrada per�, determinarem aproximadament quan es pugu� produir aquesta ocupaci�, aix� es podia haver iniciat els voltants del 715 (any de l'ocupaci� de Catalunya) haver estat en peu fins al s. XI o XII, ja que segons com diu Josep M� Sirach, " ... La fundaci� de Vilafranca del Pened�s, en detriment d’Ol�rdola, l'any 1151, representa aqu� l'etapa definitiva, amb la�colonitzaci�, ja sense perill, de les terres planes...", per� clar el que fos un establiment definitiu, repoblat sense perill, no treu que la possible fortalesa de La R�pita hagu�s estat enderrocada abans, tanmateix els propietaris de la l�n�ia de castells del Pened�s (aixecada entre el 950 i el 1000) no els devia interessar que els sarra�ns tinguessin cap pont per fer les seves r�tzies i per altre cant�, ells ja havien bastit les seves corresponents defenses en llocs enlairats on els hi resultava, evidentment, m�s f�cil la seva defensa, per� a m�s, ni pels mateixos sarra�ns era interessant aquesta posici� des d'un punt de vista topogr�fic, en tot cas ho era abans quan se situava al peu, d’una cruilla de camins.

�Davant d'aquests arguments �s convenient reduir el temps d'ocupaci� i entendre que l'establiment amb una certa continu�tat es podria donar al llarg del segle VIII i que despr�s podia ser utilitzat temporalment durant els segles IX i X. Per conf�rmar‑ho hem de tenir en compte que 1’any 801 cau Barcelona en mans dels francs, convertint el Pened�s en terra de ning� al llarg de dos segles i on van sovintejar les lluites entre cristians i sarra�ns, restant constituida la franja fronterera molt �mplia i habitada molt escadusserament per poblacions poc estables que vivien en balmes o coves petites ( freq�ents a les formacions calisses de la serralada Pre�litoral) apartades dels camins i que no obel�rien ni les autor�tats cristianes del nord ni les sarra�nes del sud, tenint com a l�mit septentrional, l'aut�ntica frontera dels comptats catalans ( l’assenyalada per la linia Llobregat – Montserrat – Cardona – Solsona – Montsec ) i el limit meridional, si b� que desconegut, hom pot afirmar que Tarragona fos deshabitada i Tortosa fos la capital. Situacions d'equilibri que les trobem reflexades en diferents passatges de la historiografia local, com �s el cas Ramon Puigcorb�, a l’explicar sobre La Granada (poble de 1’Alt Pened�s), ". . Es garireb� segur que de 920 o 950 a 1003 hi hagu� bastit un castell en el terme que ara anomenem La Granada. Aquest castell, musulm� en el seu origen, esdevenia cristi� quan els cristians se n'apoderaven. Ho era a 1’�any 1003 quan la invas�� mora arruin� Ol�rdola i en aquest mateix any, els invasors s'apoderaren del castell de La Granada i el destru�ren..."�Hem estast veient al llarg d’aquestes l�nies que el fet de que hi hagu�s una fortificaci� en el nostre poble no era una circunst�ncia aliena al desenvolupament hist�ric del Pened�s, per la qual cosa hem de suposar que la seva posssible exist�ncia donada la manca de restes, i m�s si tenim en compte denominacions properes, tal �s el cas de la M�nia (provinent� d’Almunia, que vol dir “hort” o “jard� vast” en �rab ) o de La Granada, tot i que en aquest� cas sigui m�s discutible, ja que hi ha diferents teories sobre l’origen d’aquest top�nim. En canvi �s de dif�cil assumpci� la tesi mantinguda� per A. Margarit sobre l’origen del nostre pble i que ho relaciona amb antics pobladors provinents de Sant Carles de La R�pita, els quals desitjosos de retornar a la dominaci� cristiana s’instal�laren en les nostres terres en ple per�ode repoblador. De fet es un fen�men for�a corrent que gent d’altres terres vingu�s a repoblar al Pened�s, ja que aqu� hi havia molt poca poblaci�, i que d’aquesta forma es traspassesin els noms que tenien all� (Cerdanyola, Sant Cugat,...) en toto cas per�, el que no resulta tan clar, �s que al nostre poble s’establ�s cap tipus de poblaci� estable, ni pels documents ni per les restes que disposem fins ara (al fogatge de 1359 no hi ha cap foc ).��

Malhauradament ens veiem obligats a plantejar cont�nues hip�tesis, ja que les possibl�es contestacions que ens oferiria una intervenci� arqueol�gica no s'han pogut trobar, tot i que pensem que la localitzaci� d’aquesta possible fortificaci� seria a l'abans esmentat jaciment de Santa Tecla, en la qual es donen varies caracter�stiques que ho afavoreixen: la possible coincid�ncia amb la denominaci� topon�mica (monestir o ermitatge fortificat), la situaci� propera a les dues vies que travessaven el poble, la descripci� que es fa al 1797 sobre una venda en "el paratge de la R�pita" i on se situa aquest coincidint precisament amb la zona de Santa Tecla i per �ltim, l'aprofitament de la suposada extensa vil�la romana que hi havia all�.

�GRUP D’ESTUDIS RAPITENCS�Bibliografia:�‑ Hist�ria de Catalunya. Editorial Edhasa�- Recull de l’obra dispersa de l’arque�leg Pere Gir�. Institut d'Estudis Penedesencs.�‑ Topon�mia Penedesenca. R. Puigcorb�. Inst. d'Estudis Penedesencs�- Ol�rdola. Guia Itiner�ria. E. Ripoll�‑ La Espa�a musulmana. Rachel Ari�. Editorial Labor

�

TOPON�MIA �RAB, ESTRUCTURA COMARCAL: EL PENED�S

Sun, 8 Oct 2006 12:47:00 -0500

El dia 7 d'abril al Centre de Lectura de la ciutat de Reus, al Baix Camp, es va celebrar el XV� COLLOQUI DE LA SOCIETAT D'ONOM�STICA. El Doctor Mikel de Epalza de la Universitat d’Alacant va presentar la comunicaci� “Topon�mia �rab i estructura comarcal: El Pened�s", que pel seu interessant contingut i amb la gentilesa de l'autor tot seguit publiquem:�Els top�nims d'origen �rab a Catalunya s�n prou nombrosos ‑ han estat estudiats, sobretot, des del punt de vista etimol�gic i filol�gic (1). Per� encara es pot investigar m�s. A�� es proposa ‑amb un exemple concret del Pened�s- una metodologia i unes hip�tesis per utilitzar la topon�mia com a document hist�ric que descobreixi ‑encara que hagin passat vuit o m�s segles de la pres�ncia pol�tica activa dels musulmans a terres actualment catalanes‑ l’estructura "comarcal" d'aquesta pres�ncia.�

Per analitzar aquesta metodologia conv� recordar algunes realitats hist�riques i topon�miques que serviran de base per la recerca.

�

Des del punt de vista hist�ric, els �rabo‑musulmans van dominar espais o territoris catalans durant quatre segles i mig: durant gaireb� tot el segle VIII van dominar les principals vies de comunicaci�, fins a Narbona, als segles IX, X i probablement part de 1'XI, tenien tota la Catalunya al sud del riu Llobregat; fins a mitjans del XII ‑quatre segles i mig‑, la cultura i la llengua �rabs eren totalment dominants a les planures de 1'Ebre i els seus afluents, amb centres urbans importants, com: Tortosa, Lleida; Balaguer i Fraga. Aquest gaireb� mig mil�leni �s un periode suficientment important de la hist�ria d’aquestes terres.

�Per� la situaci� de terres frontereres, tant per als cristians conqueridors (2) com per als musulmans, que els anomenaven “territoris extrems orientats" (ath�-thhugur ��ax‑xargiya) (3), fa que hagin quedat pocs documents escrits (cr�niques, geografies, arxius... ) sobre aquest passat musulm�. Aix� fa encara m�s important la recerca metodol�gica per a treure informacions hist�riques d’aquesta font documental.�Des del punt de vista topon�mic, la comparaci� interregional sobre la forma en qu� els �rabs o arabigoparlants posaven noms a les coses o utilitzaven els top�nims a la Pen�nsula d'Al‑ Andalus permet deduir algunes directrius generals, aplicables a les terres catalanes:�ler.: Utilitzaven els top�nims pre‑�rabs sense modificar‑los tret de petites adaptacions fon�tiques i gr�fiques: Larida (escrit aix�, per� pronunicat L�rida), Turtuxa (Transcripci� enf�tica de les dentals i xiuxiuxant de la sibil�lant, igual que Barxiluna), Iberuch o Ibruh (Ibero o Ebre, segons llur forma de transcripci� amb llurs grafismes), etc. Aix� explica que es conservin gaireb� tots els top�nims pre‑�rabs de Catalunya, m�s modificats pels cristians medievals (noms de sants, etc.) que no pas pels musulmans. Aquesta caracter�stica tamb� es d�na, per exemple, a Egipte, on la proporci� de top�nims �rabs �s relativament feble comparada amb la dels pre‑�rabs, malgrat els quasi catorze segles de pres�ncia musulmana.�2on. Implantaci� de nous top�nims, aquests d'origen �rab, per designar noves realitats pr�pies de la societat musulmana, que no es trobaven abans. Aix� �s evident a la Catalunya Vella i pirenenca pels top�nims vials i institucions de control pol�tico‑militar del nou poder pol�tic (castells, posades, camins, etc., actualment en estudi, com �s el cas dels balat del Pened�s). Tamb� en institucions religioses t�picament isl�miques, com les R�pita (4).�3er. A les zones de m�s llarga implantaci�, es posaran ja noms �rabs a elements del paisatge fisic (com a les "colinetes" de Reimat (5) o als rius) i a formes de poblaments i propietat (Aldea i Alfacs, junt a Tortosa), encara que la presancia d'antrop�nims �rabs a la topon�mia �s sovint un fet de conquesta cristiana, per necessitats cadastrals dels cristians (6).�4rt. S'han de tenir en compte tamb� les modificacions dels top�nims �rabs en tornar‑se opac els seu significat connotatiu o descriptiu en les lleng�es rom�niques dels nous ocupants cristians. Molts d'aquests noms es transformen en noms hom�fons catalans, amb c�rrega sem�ntica diferent (com es veur� amb els "pelat" i "bleda" del Pened�s, catalanitzaci� dels hom�fons �rabs balat i balata, que significaven “via principal, cal�ada2 i "posada de cal�ada", respectivament). Aix� fa que alguns top�nims catalans, amb clara etimologia en catal�, puguin tenir tamb� una altra etimologia �rab, sense cap contradicci�, ni incompatibilitat, perqu� corresponen a estadis ling��stics diferents.�5�. La situaci� on s'han conservat aqueixos top�nims �s tamb� significativa, perqu� es troben principalment en zones rurals, lluny de les ocupacions humanes pre�isl�miques (que conserven el seu nom en �poca �rab) i de les ocupacions humanes posteriors, especialment modernes (que van imposar nous noms, en lleng�es rom�niques dels nous ocupants). Per aix�, 1'estudi de tots els top�nims d'una comarca t� m�s sentit per al nostre prop�sit que no pas el dels sols nuclis majors solament.�Amb aquestes directrius generals es pot estudiar el cas de 1'estructura comarcal dels top�nims �rabs a Catalunya.�L'origen d'aquesta nova perspectiva va ser 1'estudi dels top�nims La R�pita a terres actualment catalanes. Se'n van trobar almenys quatre: La R�pita de Vallfogona, junt a Balaguer; La R�pita del Penedas, al territori municipal de Santa Margarida i els Monjos; La R�pita d'Albiol; La R�pita de Sant Carles, a la zona de Tortosa; i potser un parell m�s, encara m�s discutibles. Les necessitats econ�miques i socials de les r�pites ‑llocs de rec�s espiritual per a complir amb 1'obligaci� militarista de “1'esfor� virtu�s en el cami de D�u" suposava, al segle X-XI, que hi hagu�s nom�s una a cada comarca “fronterera", perqu� probablement no se'n podien mantenir m�s, per manca de mitjans econ�mics i humans. D'aquesta hip�tesi, no molt provada per ara per� prou versemblant, va n�ixer la noci� d'estructura comarcal: si a cada comarca hi havia una r�pita, tamb� hi hauria una madina (“ciutat capitalina"), una xarxa vial, un alf�s o camp extensiu depenent de la ciutat, una alm�nia o resid�ncia campestre del governador, etc. Amb un "model operatiu" d'ocupaci� isl�mica dels espais -urbans, periurbans i interurbans (7)‑, es poden buscar els top�nims �rabs i/o d'�poca �rab que encara hi queden ara, com a confirmaci� documental d'aquesta implantaci� poblacional �sl�mica en comarques catalanes, amb els seus espais diferenciats, testimonis d'una forma de vida espec�fica, durant segles.�

Al mateix temps, aquest estudi "comarcal" ‑amb gran flexibilitat per a definir els l�mits d'una comarca: en principi, 1'esplai pla que la visi� humana abra�a, voltat de muntanyes o per la mar‑ permet explotar al m�xim 1'estudi de tota la topon�mia d'una zona, amb tots els seus elements, i ‑al mateix temps- comparar‑la amb la d'altres comarques, catalanes o d‑altres regions de l'antiga Al‑Andalus. �s el que hem fet en el Pened�s, partint del top�nim La R�pita (8).

�Nom�s s'hi han trobat, per ara, deu top�nims bastant clarament �rabs, encara que transformats o catalanitzats: Albinyana,� Alm�nia,� Bleda,� Bovera,� Can La Chella,� Massuques,� Muscaroles,� Serra del Pelat,� El Pelud,� R�pita.�En presentarem l'etimologia i, al mateix temps, el paper de cadascun dels noms com a reveladors d'una estructura comarcal, pel seu car�cter denominatiu (9).�Bleda, Pelat. , Pelud, Massuques. i probablement Bovera s�n top�nims v�als, que indiquen el car�cter estructural de tr�nsit, de comunicaci�, de la comarca, des de sempre i especialment amb la cal�ada romana Roma� - Cadis o Via Augusta, entre la vall del riu Llobregat i les planures l�torals de Tarragona, ev�tant el mass�s litoral de Garraf (10).�Bleda no �s pas el vegetal que sugereix ara aquest nom en catal�. �s el terme grec balat, "llosa" i el llat� pallatium, "palau” , passat a l'�rab balat i balata per a designar una via important i, tamb�, les posades d'aquestes vies, amb pretenci� de palaus (11). Aquesta "bleda" catalana correspon al cam� de la "plata", a Extremadura, que t� el mateix or�gen etimol�gic (12). L'abund�ncia d'aigua d'aquest lloc del Pened�s ‑subministrament fonamental, fins ara, de la ciutat de Vilafranca�- �s una cual�tat. que la faria apreciada dels viatgers musulmans, com �s el cas d'altres posades vials, com els Alcocer, “palauets” o “petits alc�ssers”, de la nostra geografia (13).�Del mateix origen etimol�gic �rab s�n segurament la Serra del Pelat i el petit terreny El Pelud, aquest situat entre La R�pita i L'Alm�nia, en un lloc per on passava molt probablement un cam� secundari de la Via Augusta (14). La Serra del Pelat seria "la serra del balat o cam� important”, a m� esquerra del cami que puja de la mar, pel Pened�s cap al nord. El balat �s un cam� oficial, cam� i xarxa militar i administrativa per dominar una regi� segons el sistema de themata dels bizantins, dels visigots i dels �rabs (15). La catalanitzaci� referida a la manca de pelussera, "pelat" o "pelud", �s una transformaci� sem�ntica per homofonia del top�nim �rab, com la "bleda", quan el seu significat denominatiu o descriptiu �rab va quedar opac per als nous ocupants rom�nico-parlants.�Un quart nom vial, Les Massuques, es pot referir a la Via Augusta o cam� principal, per� tamb� una eixida d'aquest cam� de la planura, per pujar una carena muntanyosa i anar cap al mar, cap a Vilanova i la Geltr�. Massuques ve de dues paraules �rabs, prou abundants en top�nims dels pa�sos catalano-parlants: manzil� ‘ugaib, “posadeta de la pujadeta” (16). �s tamb� un lloc de parada en el cam�, al peu d'una costera.�

Molt ve�, per� en un fondo de la muntanya, es troba el top�nim Bovera. A m�s del seu significat pal�s en catal�, podria tenir una etimologia �rab, relacionat amb tots els "bous" de la Pen�nsula, que s�n una transformaci� per homofonia del buwaib �rab, “petit pas de muntanya" (17). De fet, fins ara, aquest fondo de muntanya �s pas per als que volen pujar a peu cap a la costa, tamb�.

L'abund�ncia relativa de� top�nims �rabs conservats en aquesta zona amb significats vials correspon a dues de les directrius generals ja esmentades: els controls vials van ser la base de la xarxa adminstrativa i pol�tica dels musulmans a terres ara catalanes, amb els noms �rabs que van donar ells des del primer moment de llurs presa de poder; aqueixos noms es conserven fins als nostres dies, encara que amb “camuflatges”, precisament perqu� es troben en zones rurals viaries, lluny d'ocupacions poblacions precedents o posteriors als �rabs.�

Junt a aquests top�nims de la xarxa vial, els altres es refereixen a assentaments de poblaci�, per� tenen tamb� la caracter�stica de ser, en certa manera, espec�fics de la societat musulmana i trobar‑se fora, encara que veins, dels nuclis ordinaris de poblaci�. S�n residancia rural de l'autoritat, castell de vigil�ncia, llocs de rec�s religi�s i militar.

�El top�nim Alm�nia, no gens lluny de La Bleda i de La R�pita, �s un lloc f�rtil, que correspon al significat �rab de m�nia: “finca amb hortes � jardins" (18). Per� t� tamb� un s�gnificat politic, a terres d'Al‑Andalus, al menys fins al segle XI: �s la resid�ncia campestre de l'autoritat regional o comarcal (a Saragossa, a Toledo, a Valancia, etc.). Aquest top�nim ens indica la proximitat del centre pol�tic i urb� de la comarca, potser a La Bleda o a Vilafranca del Pened�s (19). L'abund�ncia o concentraci� de top�nims d'origen �rab a aquesta zona (veure el mapa adjunt) indicaria de fet una major arabitzaci� ling��stica, per influ�ncia del nucli urb�, manifestada en l'arabitzaci6 topon�mica.�El top�nim Albinyana sembla catal�, d‑origen llati, per� pot perfectament ser una transformaci� d'un top�nim �rab: al‑bunyana o derivats, "l'edifici, la construcci�, el mur" (20). Era un castell, segurament pre‑isl�mic, que dominava 1'entrada del cam� principal, l'antiga Via Augusta que travessava el Pened�s. �s, doncs, un top�nim militar, de la xarxa vial de petites fortaleses de control dels espais pol�ticament importants, o �s almenys un top�nim que es refer�a a un edifici prou visible de tot arreu, potser en ru�nes en algun moment del periode �rab (est� documentat que va ser atacat i despr�s abandonat per cristians, a principis del segle XI (21).�L’or�gen i etimologia, primitivament �rab del caseriu Muscaroles, no gaire lluny de La Bleda, �s m�s dubt�s, i no es pot presentar m�s que com a molt hipot�tic. Podr�a venir per transformaci� de 1'�rab mu'askar, “campament militar", que ha donat top�nims com Mascara i Mascarat, tamb� est� documentat en textos �rabs com a top�nim a Al‑Andalus, per a �poques primitives de la pres�ncia politica i militar dels musulmans (22). �s, doncs, molt versemblant que un top�nim amb aquest sentit� s’hagi donat prop de la resid�ncia del governador de la comarca i s'hagi conservat amb modificacions llatinitzants fins als nostres dies.�Finalment, La R�pita fa referancia a una instituci� isl�mica bastant original d'aquesta religi�: s�n unes cel�les o llocs de rec�s espiritual, generalment a terres frontereres de 1'Islam. Tenien una forta espiritualitat "militarista" de defensa de la comunitat musulmana, encara que amb poca efic�ncia b�l�lica, perqu� els pietosos morabits que hi feien el rec�s buscaven m�s preparar‑se per a morir per la fe, "en el cam� de Deu”, per anar al cel, que matar als enemics, amb t�cniques militars (23).�Aquests tres top�nims La R�pita d'etimologia �rab segura, Albinyana molt probable, Muscaroles merament possible, ens indica un aspecte important d’aquesta comarca vial: la seva militaritzaci�, normal al costat de l'autoritat (el campament de Muscaroles), de vigil�ncia del cam� amb torres de senyals i av�s (l’”edifici” d'Albinyana) i d'espiritualitat militarista a una regi� de "frontera" de 1'Islam (a les cel�les de la R�pita).�Sols un top�nim tindria un sentiu dominatiu de descripci� f�sica, de tota la comarca. Per� el seu origen �rab �s molt dubt�s i , amb aquest dubte, es presenta la hip�tesi. La masia de Can Sa Chella, tamb� ve�na de l'Alm�nia, conservaria el nom de sahla, freq�ent en la toponimia de la Pen�nsula (24), que significa “planura tencada”, excel�lent descripci� del que els �rabs entenien per comarca, en el seu sentit geogr�fic i no administratiu, evidentment (els top�nims �rabs no reflecteixen generalment les denominacions administratives o pol�tiques).�Amb aquest petit exemple de deu top�nims d'origen �rab (amb graus diferents de seguretat cient�fica sobre llur etimologia �rab), a la comarca moderna del Pened�s ‑potser se'n trobin m�s, m�s endavant, d'�rabs o d'�poca �rab‑ es pot esbrinar una metodologia d'estudi de la pres�ncia plurisecular dels �rabs a terres catalanes, com a complement a les magres fonts escrites. Amb totes les seves dificultats, aquesta metodolog�a permet utilitzar unes noves documentacions per a con�ixer un per�ode poc documentat de la hist�ria d'aquestes terres.�Doctor Mikel de EpalzaUniversitat d' Alacant.�NOTES:�(1) Vegeu bibliograf�a general de P. BALA�A I ABADIA. "Els Musulmans a Catalunya (713 ‑ 1153). Una aproximaci� bibliogr�fica", Sharq Al‑Andalus. Estudios �rabes, Alacant, 3, 1986, 287 ‑ 288, amb separata de la revista, 47 pp. (539 titols, amb index de mat�ries i onom�stic). Del mateix autor Els noms de lloc de Catalunya, Barcelona, 1989, amb el llistat m�s complert de top�nims amb etimologia �rab, s�ovint bastant hipot�tica, per� �nicament de noms de municipis. Llibre cl�ssic per les comparacions entre top�nims d'Al‑Andalus, M. ASIN PALACIOS, Contribuci�n a la topon�mia �rabe de Espa�a, Madrid‑Granada, 2! ed., 1944. Estudi b�sic de J. COROMINES, "Mapa V: Noms ar�bics", Estudis de Topon�mia Catalana, Barcelona, 1965, 265‑266 i 273. Estudi de topon�mia comarcal, pera sense an�lisi de les estructures dels espais, de R. PETIT MIRET, Contribuci�n al estudio de L�rida seg�n las fuentes �rabes, Mem�ria de la llicenciatura in�dita, Barcelona, 1970. Estudis m�s recents del mateix P. Bala�� i Abadia, de A. M. BADIA I MARGARIT, "Top�nims �rabs / top�nims moss�rabs de la Catalunya Nova", Homenaje a Alvaro Galm�s de Fuentes, Madrid, 1985, 593‑600, i de M. de EPALZA, "Origen de "Raimat”, Societat d'Onom�stica. Butllet� Interior, Barcelona, XXV, setembre de 1986, 137; "El binomi �rab‑moss�rab Al‑Fahs / El Campello, a L1eida", id., XXXV, mar� 1989, 32.; "Alm�nia: el seu significat en �poca �rab", Antistiana, La R�pita (Alt Pened�s), n� 9, gener 1990, 3‑6; i especialment l'”Estudi introductori del llibre La r�bita isl�mica: hist�ria institucional, Sant Carles de la R�pita, en premsa, el llibre col�lectiu m�s important que s'hagi fet, fins ara, sobre un top�nim �rab a Catalunya.�(2)Vegeu Actes,� encara per publicar, del Congr�s del Mil�lenari de Catalunya, Barcelona, desembre 1989.�(3)VegeuM. deEPALZA, "El Islam aragon�s, un islam de frontera", Tur�aso. Monogr�fico: el Islam en Arag�n, Tarazona, 7, 1987, 9‑12,� i “Tortosa, un 11oc estrat�gic a Al‑Andalus", D (T), Tortosa, 2, 1987, 13‑15.�(4) Vegeu La r�bita isl�mica: hist6ria institucional, supra, nota (1)�(5) Vegeu M. de EPALZA, "Origen ... ... “�(6) Vegeu M. de EPALZA, "Top�nims d'origen antropon�mic �rab de temps de la conquesta (Cid, Busot, Benimassot, Massoda, Benissoda)", XIV� Col�loqui General de la Societat d'Onom�stica. IInd. d'Onom�stica Valenciana, Alacant, abril 1989, en premsa.�(7) Vegeu la noci� i desenvolupament del "model operatiu” de l'urbanisme musulm� a M. de EPALZA, "Un modelo operativo de urbanismo musulm�n", sharq Al‑Andalus. Estudios �rabes, Alacant, 2, 1985, 137‑149. Per la toponimia �rab de les estructures vials, vegeu M. J. RUBIERA, Villena de la calzada romana y �rabe, Alacant, 1985�(8) Vegeu "La r�bita ... ..”.�(9) He d'agra�r l'ajut constant per aquesta recerca del GRUP D'ESTUDIS RAPITENCS,de La R�pita, especialment d'en Jaume Torrents.�(10) Vegeu F. PALLI AGUILERA, La Via Augusta en Catalu�a, Barcelona, 1985, especialment pp. 141‑142, i G. ARIAS, "Itinerarios romanos del Pirineo a Tarragona", Repertorio de caminos de la Hispania Romana, Madrid, 1987, especialment pp. 411‑412.�(11)�(12) Vegeu F. HERN�NDEZ JIM�NEZ, "Estudios de geograf�a hist6rica espa�ola": XII. Ragwal y el itinerario de Mus�, de Algeciras a M�rida", Al‑Andalus, Madrid,XXVI, 1961, 43‑152 (especialment p. 98).�(l3) Vegeu� M. de EPALZA i altres, L'aigua i l'urbanisme musulm�, Benissa, 1988, i "El Cid y los musulmanes...”�(14) Vegeu supra, nota (10).�(15) Vegeu M. J. RUBIERA, Villena ... i M. J. RIBIERA ‑ M. de EPALZA, X�tiva musulmana (segles VIII ‑ XIII), X�tiva, 1987, especialment pp. 22‑26.�(16) Vegeu E.TERES, "Al‑'Aqaba. Notas de toponimia hispano‑�rabe", Al‑Andalus, Madrid, XLIII, 1978, 369‑403.�(17) Vegeu F. HERN�NDEZ JIM�NEZ, "Buwayb ‑ Bued - Cabeza del Buey", Al‑Andalus, Madrid, XXVIII, 1963. 349‑380.�(18) Vegeu M. de EPALZA, "Alm�nia ...”�(19) Vegeu suggestives hip�tesis de R. PUIGCORB� I TICO, "Toponimia pre‑romana, germ�nica i ar�biga a l'Alt Pened�s", Miscel‑l�nia Penedesenca 1983, Vilafranca, VI, 1984, 163‑180, i "Les denominacions atribu�des a Vilafranca i el seu nom actual", Societat d'Onom�stica. Butllet� interior, Barcelona, VII, 1982, 21�-24.�(20) Vegeu Albu��n a C. ASENJO SEDANO, Toponimia y antroponimia de Wadi As,,s. XVI, Granada, 1983, 44‑45, i el discutit Albunia de Mallorca a T. M. JOVE i TARRAG�, "Els top�nims i els antrop�nims d'un cartulari mallorqu� del segle XIII”,� Misce�l�nia d'homenatge a Enric Moreu‑Rey,‑ Montserrat, 1988. 11, 293-317 (p.301).�(21) Vegeu R. PUIGCORB� I TICO, Toponimia penedesenca. Assaig etimol�gic, vol. II. Baix Pened�s ‑ Garraf, Vilafranca, 1987, pp. 9‑14.�(22) Vegeu M. J. RUBIERA ‑ M. de EPALZA, Els noms Arabs de Benidormi i la seua comarca, Alacant, 1985, 43‑50.�(23) Vegeu La r�bita ...�(24) Vegeu M. J. RUBIERA ‑ M. de EPALZA, Els noms �rabs.... p. 22��“ANTISTIANA” N�� 10,� abril 1990. La R�pita del Pened�s.�

LA R�PITA (LA R�BIDA) DEL PENED�S

Sun, 27 Aug 2006 10:28:00 -0500

LA R�PITA

�� “El Ribat de una sola noche es m�s meritorio que pasar mil d�as ayunando y mil noches de vela.”�� “No es mur�bit todo el que habita en la frontera con su mujer e hijos; s�lo lo es el que sale de su casa para ir a un lugar donde haya peligro.”�� ��Averroes: Almocadamet,I,275. El Cairo, 1325 H�gira.�� Seg�n Moreu-Rey el nombre de R�bida (R�pita) procede del grupo de top�nimos �rabes que significan “monasterio o ermita fortificado”, y que tienen un l�xico especial formado por derivaci�n de una estructura interna basada en la ra�z r-b-t.� La r�pita indica el lugar de alojamiento de los mur�bits, que son hombres piadosos que hacen el ribat como ejercicio religioso y militar y viven en una r�bida . A hacer ribat se iba voluntariamente en servicio del Islam y como acci�n meritoria a los ojos de Al�, cumpliendo as� el precepto de guerra santa.�� Las� r�pitas son lugares de pr�ctica religiosa basada en tres puntos fundamentales: 1�.-Espiritualidad de defensa del Islam (lugar de frontera, exaltaci�n del peligro, generosidad y bravura b�licas, trabajos de fortificaci�n y ejercicios militares).2�.-Espiritualidad de oraci�n de los “creyentes de verdad” (las cinco plegarias obligatorias diarias, jaculatorias con el nombre de Al� y la recitaci�n del Cor�n).3�.-Espiritualidad de generosidad econ�mica (limosna a los pobres, financiaci�n de la r�bida, solidaridad entre los mur�bits, pago de los gastos militares....).Las r�pitas sol�an situarse en cruces de camino, en fronteras o en costas; por lo cual habitualmente su situaci�n era estrat�gica y ten�a un car�cter de vigilancia y de acci�n militar.

Anteriores al siglo X, J. Oliver Asin, menciona las r�bidas que se encuentran en la provincia de Lleida y cerca de Albarrac�n y, posteriormente una R�bida en Salamanca . Y ya en el siglo X, una en Toledo y otra en Talavera. Otras r�bidas son las del Rebat, barrio de la localidad de Abrera (Baix Llobregat) , La R�pita (Alt Pened�s). M�s al sur est�n la R�pita cercana a Reus y la de Almoster; as� como la de Vallfogona de Balaguer (Lleida), la R�pita de San Carles de la R�pita (Tarragona). M�s al sur la R�pita de Moncofa (Valencia), as� como las existentes en la propia ciudad de Valencia, especialmente la de la torre situada a la desembocadura del Turia. Al lado de Gand�a est� la r�bida de Bair�n; encontramos otra en Denia. Y menciones en Elche, X�tiva, Benissa (Alicante). Menci�n aparte , por su conservaci�n y los datos que aport�, merece la pena se�alar la encontrada en las dunas del Guardamar, cerca de la desembocadura del Segura.

La r�pita consist�a b�sicamente en un recinto fortificado donde� los “morabitos” ten�an su residencia para luchar por la guerra santa, vigilar determinada zona fronteriza y, al mismo tiempo,� practicar la mediataci�n, la ense�anza religiosa y� el fortalecimiento espiritual ( que es lo que precisamente quiere significar el t�rmino “ribat”).

Su funci�n no era militar, s�lo serv�a para la autodefensa, y por tanto no pertenec�a a una l�nea de fortificaciones. Aunque sol� estar situada en un lugar peligroso. “El que moria en la guerra santa iba al cielo, pues bien, el que mor�a a la R�pita, tambi�n”.

Era una instituci�n financiada por un particular.

�Desde el punto de vista formal el edificio� sol�a presentar una planta cuadrada o rectangular de dimensiones variables. Pose�a muros altos y gruesos que le daban un car�cter de fortificaci�n. Estaba cerrado herm�ticamente hacia su interior, donde exist�a un patio central a cuyo rededor se distribu�an una serie de estancias y salas en dos pisos. Una de estas habitaciones era una mezquita que ten�a una peque�o minarete.

�

La R�pita del Pened�s.- Las incursiones �rabes en tierras catalanas comienzan a finales del a�o 712, conquistando Barcelona hacia 717-718.

P.Guichard sit�a pronto en la comarca del Pened�s un �rea de poblamiento bereber, procedentes del norte de �frica, entre los siglos VIII y X, que habr�a dejado top�nimos� como Madyuna (Mediona), Labid (Lavit) y Yellidasen (Gelida), entre otros.

�� La presencia de una r�bida en la comarca, seg�n Mikel de Epalza, ha de ir acompa�ada� si en una� comarca hab�a una r�pita, centro religioso, tambi�n habr�a una ciudad capital, madina, una red viaria, un alf�s(alfoz) o campo extensivo dependiente de la ciudad, una alm�nia o residencia campestre del gobernador, etc; todo como un modelo operativo de ocupaci�n isl�mica de los espacios urbanos, periurbanos e interurbanos.�� La R�pita del Pened�s estar�a situada cerca de la llamada “pared de Santa Tecla”, cerca del pueblo del actual nombre (La R�pita), ya que all� hab�a existido una villa romana, de la cual aprovechar�a algunos restos constructivos.En apoyo de ello se ha de decir que estar�a situada cerca de caminos y coincidiendo con la idea de monasterio o ermita fortificada. Otros la sit�an en la zona de “Cal Pepito Paret” y parte del Carrer Llarg, por el hecho de que est� situado en el cruce de caminos romanos y por coincidir con el lugar que se menciona como La R`sapita en el siglo XVIII.�Sin embargo se ha de tener en cuenta que una r�p�ta necesitaba unas condiciones b�sicas para su fundaci�n:-�� Abundancia de agua corriente, necesaria para las abluciones rituales y de los visitantes.-�� Riqueza econ�mica de la zona.-�� Reducido valor estrat�gico.-�� Situaci�n fronteriza dentro del Islam.-�� Disponer de un recinto m�nimamente fortificado.-�� Una atalaya o lugar natural de observaci�n.��

(Joan Torrents i Sivill: La R�pita : un resto de presencia isl�mica.� LA FURA n� 918, 7/13 abril 2000)

Mismo art�culo en ”Antistiana�” n� 8, novembre 1989, La R�pita (Alt Pened�s).

LOS BEREBERES DE ARAG�N

Fri, 14 Jul 2006 12:16:00 -0500

Como "mudejaricos" y adl�teres no me dejan en paz. Esta vez la noticia va para todos los aragoneses que me rodean; para que empiecen a hacer comentarios desde sus Huescas, Terueles o Zaragozas. Y a ver si nos vamos recolocando hist�ricamente y juntando las piezas de este puzzle que ocupa la tierras regadas por el Ebro y el Duero, en las que se reconocen a sus habitantes algunos de los elementos caracter�sticos de los bereberes (ver los enlaces).

�No faltan pruebas, desde luego, de la instalaci�n de ber�beres en la Marca Superior, cuyos nombres han quedado en algunos de sus asentamientos: los Awsaya en Oseja, los Hawwara en Fabara, los Miknasa en Mequinenza; la puerta Cineja de Zaragoza conserva el nombre de la tribu Sinhaya. El sitio de Monzalbarba fue �residencia� (manzil) de ber�beres, cuyas instalaciones pueden indicar tambi�n algunos top�nimos formados por barba- y sus variantes. Adem�s del castillo de los Zanata en Huesca y/o Zaragoza, y cerca de esta ciudad la �cuesta� de Malila (hoy seguramente Velilla de Ebro), atestiguando all� ese linaje. Limitando la cuenca del Ebro por el sureste, y en tierras hoy aragonesas, aparecen importantes asentamientos de ber�beres integrados en la Marca Media pero participando en campa�as del poder central contra la Marca Superior, o en alianzas y rivalidades con los caciques de �sta; tales ber�beres son principalmente los Tihalt, entre Zaragoza y Soria ocupando Ateca y Pozuel de Ariza, los Razin de la Sahla de Albarrac�n, y los Gazlun de Villel y Teruel, cuya actual provincia englob� tambi�n zonas de Santabariya, donde dominaron los Zannun y grupos Awsaya.

ELS RESTES ISL�MICS I LA SEVA INTERPRETACI�

Fri, 7 Jul 2006 19:26:00 -0500

Aquest es un article tret de la "Catalunya Rom�ica", pero del que penso que ens ajuda a fer una bona identificaci� dels tipus de construcci� que es conserven a les nostres contrades.

La fortificaci� isl�mica

�Si d'una banda s'esdevingu� la fortificaci� de la banda cristiana, de l'altra, tamb� es fortific� la frontera isl�mica. Aquesta altra realitat �s molt menys coneguda, per� cal con�ixer‑la per a poder entendre tot el conjunt. D'altra banda, els estudis fets aquests darrers anys, en bona part publicats a Catalunya Rom�nica, han perm�s que avancessin for�a els coneixements sobre aquesta altra cara de la frontera.�

El proc�s de fortificaci� d'aquesta frontera degu� ser progressiu. En un primer moment, l'estat andalus� fortific� unes ciutats i, segurament, f�u fer unes fortificacions que delimitaven la frontera i. sobretot, defensaven uns llocs de pas. Aviat tamb� es degueren edificar les primeres r�pites. Amb el temps, en augmentar el poder i els atacs dels cristians, la xarxa de castells que defensaven el territori tamb� augment�. Alhora, degueren crear‑se nombroses torres de guaita i, fins i tot, es degu� esdevenir la fortificaci� de les nombroses explotacions rurals disperses. L'inici de tot aquest proc�s s'esdevingu� als segles IX i X, quan hi havia un predomini del poder musulm� a la Frontera Superior (al‑Tagr al‑'ala), i es va acabar als segles XI i XII, quan el poder dels cristians era m�s fort i la situaci� andalusina esdevingu� desesperada.

�

D'acord amb el que sabem, podem establir, doncs, una divisi� entre diversos tipus de fortificacions: les sudes i els palaus urbans, els primers castells, com per exemple el Castell� de Torreblanca, els castells m�s tardans, les r�pites, com la R�pita de Balaguer, les torres de guaita o almenares, algunes de les quals circulars, i, finalment, les torres o "borges" que defensaven les explotacions rurals, les alm�nies, com la d’Algorfa o la de Solibernat.

�Sudes i ciutats

.En totes les ciutats isl�miques hi ha una suda i una mesquita. La suda o alcassaba de les ciutats de Lleida i de Tortosa era situada al cim d'un tur�. La de Lleida era en el planell on ara hi ha el castell del Rei. Les �niques restes que es conserven s�n a la muralla del nord, datada als segles X o XI. En l’altra gran ciutat de la Catalunya isl�mica, segons la descripci� d'al‑Himyari, "l'alcassaba de Tortosa ocupa el cim, en forma de plana, d'un tur� extens". Actualment el castell de la Suda o de Sant Joan, situat on hi havia l'antiga fortalesa andalusina, tot i seguir el mateix per�metre que a l’�poca musulmana, correspon en bona part a construccions del final de l’edat mitjana o ja d'�poca moderna.�

A la ciutat de Balaguer, podem distingir I'exist�ncia d'una suda i d'un primitiu nucli de poblaci� fortificat. La Suda de Balaguer o Castell Form�s, del final del segle IX, t� una longitud m�xima de 140 m i una amplada m�xima de 70 m. Al sector nord s'hi aplic� un projecte preconcebut i plenament isl�mic, t�pic de les fortificacions dels segles VIII i IX. Als extrems hi ha sengles torres d'angle; al mig tamb� hi havia una una torre imbricada amb el mur. Entremig d'aquestes tres torres, hi havia sengles torres albarranes. separades de la muralla. Les torres albarranes foren edificades sobre una lli�a, que tenia una amplada d'uns 2 m i acabava amb l'escarpa o marge interior del vall.

�Hom considera que el Pla d'Almat� de Balaguer era el nucli inicial de la ciutat isl�mica de Balaguer, que segurament va n�ixer a la segona meitat del segle VIII i que arrib� al seu moment m�s bo al segle XI. Podent destacar les caracter�stiques de la seva muralla. defensada per nombroses torres, de les quals se n'han conservat vint‑i‑quatre. La part inferior �s feta amb carreus for�a grossos; la superior s'al�ava amb blocs de t�pia. D’altra banda, cal destacar la trama ortogonal de la xarxa vi�ria d'aquesta ciutat primerenca i. aix� mateix, la troballa, durant les excavacions que s'hi han fet aquests darrers anys, d'uns forns de terrissa, del segle XI, situats al sector nord‑oest.�

Q�l’at i hisn.

S’ha escrit bastant sobre els castells musulmans. Cal assenyalar d'entrada que segurament hi ha notables difer�ncies entre els que es poden datar per exemple als segles IX o X i els fets als segles immediatament precedents a la conquesta cristiana, aix� �s, entre els fets per l’estat de C�rdova o b� els edificats pels estats de taifes. Podem pensar que potser els primers eren m�s aviat un lloc on es podia estar una guarnici� que defensava la frontera. En canvi, sobretot els fets a partir del moment en qu� el poder cristi� es f�u m�s fort, tendiren a tenir uns trets caracter�stics comuns, que en alguns aspectes recorden els trets que tenien alguns dels castells cristians m�s antics, d'abans de la feudalitzaci� de la societat.�El castell de la frontera de l'�ndalus (bisn, plural hus�n), sobretot a la darrera etapa, es degu� construir inicialment amb una doble finalitat. D'una banda, servir de lloc de refugi. Era, per tant. un gran recinte, sovint encimbellat, d'una manera semblant als castella que hem descrit m�s amunt. D'altra banda, sembla que tamb� podia tenir una funci� administrativa o jurisdiccional amb relaci� a un territori, el qual generalment coincidia amb un conjunt de petites comunitats unides pel fet d'ocupar un espai ben delimitat, per fer �s duna s�quia comuna o pel fet de trobar‑se al costat d'un cam� de persones o ramader, etc. S'ha remarcat que alguns d'aquests castells m�s importants, que corresponen a llocs centrals. van mantenir fins i tot el nom llat� anterior a la conquesta isl�mica (com Montmagastre, Lloren� o Mei� ), aix� podria fer pensar en una certa continu�tat d'alguns lloes centrals al llarg de tots els segles de l’alta edat miljana.�Entre els castells pertanyents a una primera etapa, podem esmentar algunes de les fortificacions que delimitaven la plana central catalana i que defensaven les vies de comunicaci� m�s importants. Cal assenyalar que algunes d'aquestes primeres fortificacions duien el nom de q�l’at, com la de Carratal� o la de Castelldans (Q�l'at al‑Hamir). L'exist�ncia d'aquesta l�nia de defensa. que limitava l’extrem septentrional de les terres sotmeses a l'islam. ja havia estat assenyalada pel que fa a l'Arag� (Bazzana‑S�nac. 1995).�

Segurament, d'aquest primer moment podem esmentar el castell de la Ma�ana, el de Castell� de Torreblanca, citat m�s amunt, el castell de Castelldans i algunes altres fortificacions situades a la zona de Cervera, com la del Can�s, a la zona de Guissona, i potser la de la Morana, entre altres. Del Castell� de Torreblanca es conserva un llarg pany de mur que fa 23,5 m de llarg, fet amb carreus ben escairats, acabat als angles amb sengles torres cantoneres de planta quadrangular. Hom el pot datar cap al segle IX.

�M�s a l’oest, podem mencionar les fortificacions dels Castellassos, segurament la de Tamarit (Llitera) i fins i tot la de Castre (Baixa Ribagor�a occidental). Als Castellassos de la Llitera, hisn, fet en un moment for�a primerenc, veiem una cel�quia, a l’angle nord-est, i un recinte for�a ampli,amb una torre quadrangular i� massissa a l’extrem� oest. Una mica m�s al nord, hi havia una segona l�nia� que potser passava per �ger (on hi ha possibles restes d’�poca isl�mica), Estopany� (molt refet despr�s de la conquesta cristiana, b� que conserva una planta molt original), Montmagas�tre ( o la M�ra), potser Calassan�, Olvena, etc. (Bazzana‑S�nac,1995).�

Si ens n'anem m�s cap al sud, hem d'esmentar el castell de Siurana (Priorat)�, segurament tamb� n'haur�em trobat algun altre als extrems del Camp de Tarragona o a la Conca de Barber�. El castell de Siurana �s una de les fortificacions rurals isl�miques m�s grans conservada� a Catalunya. Una gran muralla, feta als segles IX o X, dotada d’una torre massissa semblant a la dels Castellassos, barrava el pas del sector poblat, situat a l’extrem oest del cim de la mun�tanya.

�Ja hem esmentat el castell de Carratal� (Segri�), situat sobre el Segre i que s’estenia segurament per tota la cresta d'un tossal allargat, amb una longitud d'uns 150 m. Al proper hisn de Gebut trobem una construcci� amb una planta b�sicament trapezial (possible mesquita), amb les restes de diverses torres (vegeu l'acurada planta de la p�g. 233, del volum XXIV de la present obra) i de possibles sitges. Al castell de Lloren� , Noguera), situat al cim d'un encinglerat tossal, hi havia una cisterna, construcci� usual en molts d'aquests castells. Totes aquestes fortificacions del districte de la madina de Lleida han d’�sser datadas for�a abans del any 1000.�El hisn de Torrent (Baix Cinca) �s un recinte que fa uns 45 m. de llarg �i ocupa tot el planell superior d'un tossal. En un dels extrems segurament hi havia una cisterna, tal com trobem a la punta meridional del proper Castell�s de Vilella. Ambd�s han estat datats al segle XI. Pel que fa al de Torrent, �s molt interessant l'estret lligam que sembla que hi havia entre la fortificaci� i el lloc de poblament que s"adossava� ‑i encara s'adossa‑ a la falda del tossal. Al notable castell d'Os (Noguera), que t� un ampli recinte amb dues bestorres de flanqueig, tamb� veiern, una estreta relaci� entre el lloc de poblament� i la fortificaci�, potser andalusina.�Segons els estudis de J. Giralt, en un moment potser tamb� tard�, al segle XI, sembla que es feren alguns petits recintes fortificats ( as-sakhara), com per exemple el d'En Txelis o el de Sant Salvador (Noguera), on la muralla de ma�oneria s'adapta al relleu.�A la regi� de Tortosa, hem d'esmentar els husun molt notables d’Ulldecona, Miravet i, probablement, Mont‑roig de Tastavins. A Ulldecona (Montsi�) trobem les restes d'una torre (que pot rebre el nom de cel�quia) i d'un clos ampli, que podia fer de refugi o albacar. A Miravet (Ribera d'Ebre), s'han trobat nombroses restes de murs de� la fortificaci� central i dels recintes; tot plegat despr�s fou ampliat i molt modificat pels templers. Mont‑roig (Matarranya) �s una gran mola, on hi ha nombroses restes de construccions; �s situada al centre de la plana solcada pel riu Tastavins.�

Torre o al-burg .

A part d'aquestes fortificacions m�s importants, cal assenyalar que, des de for�a aviat, b� que sobretot als darrers temps, immediats a la conquesta, molts dels pobles petits, tinguts per una comunitat gentil�cia o cedits per l’estat a alg�, van ser fortificats amb la construcci� d'una torre o burg. En tenim exemples� de la primera �poca i tamb� dels darrers segles medievals. Cal tenir present que, despr�s de la conquesta del comte de Barcelona, sovint aquests llocs de poblament reberen el nom de “torres”. De vegades� tamb� rebien el nom d'alm�nies, mot pres del m�n mu�sulm�. Pero segurament el nom �rab veritable era burg o torre, tan fruct�fer a l’hora de crear top�nims (des de Burjass�nia, al Baix Ebre, fins a les Borges Blanques, a les Garrigues, i a Burgebut i Utxesa, al Segri�).�

A la regi� de Lleida s'ha intentat de diferenciar les "torres" d’un primer moment, situades a les terrasses fluvials, irrigables, de les “torres” d'un segon moment, situades als tossals de sec� (Garc�a Rodr�guez, 1987). Trobem un molt bon exemple de torre situada a1 costat d'una terra de regadiu a la torre del Moro o d'Algorfa, bastida sobre una s�quia, molt a prop del Segre. Encara actualment hom pot veure una magn�fica torre feta amb grans carreus, anterior a l’any 1000. Prop seu hi havia un lloc de poblament.

�

La “torre” de Solibernat, acuradament excavada, era situada en canvi en una� zona de sec� i encimbellada dalt d'un tossal. Pot pert�nyer a un segon moment, en qu� es feren unes "torres" en terres mes allunyades del riberal i on la ramaderia hi devia tenir un pes fonamental. Sembla que a l’extrem est hi havia una torre i potser encara una altra a l'extrem oposat. Aquest establiment fou ocupat des de la fi del segle XI fins a mitjan segle XII

�En aquestes contrades del Baix Segre i del "Segri�" estricte (sector septentrional de la comarca actual), hom ha localitzat un mombre de "torres", que segurament tenien unes caracter�stiques semblants a les d’aquestes dues. Volent cridar especialment l’atenci� sobre la dels Castellots de la Portella, on s'ha descobert un refugi subterrani (sirdab). Molts d'aquells llocs de poblament fortificats foren abandonats al mateix segle XII o b� poc m�s tard despr�s de la conquesta cristiana. Citem top�nims on hi ha restes notables com Vinatesa, Grallera, Vimp�lec, Rodamilans, etc. La dist�ncia de separaci� entre aquestes "torres" era molt reduida, sobretot en terres de regadiu. Ja hi tornarem quan parlem del poblament i de les sepultures.�Un altre exemple molt interessant es troba als Safranals, burg proper al Cinca i a la ciutat de Fraga. Era un lloc de poblament amb una torre, situada a l’extrem meridional. El car�cter defensiu hi �s molt clar, com, tanmateix, en la major part de les "torres" fetes als darrers anys de domini isl�mic.�

Tot i que ja en parlarem en estudiar el poblament, sembla que la zona on es constru�ren "torres", poblets fortificats, potscr fou m�s �mplia qup la situada a les contrades properes a les ciutats de Lleida i de Tortosa. Alguns establiments rurals protegits per una torre de planta quadrangular que trobem a la plana de Guissona i que foren abandonats poc despr�s de la conquesta cristiana, en benefici dels pobles amb castell, tamb� podien tenir un origen semblant; aix�, per exemple, el de la Coscollosa o el de Mallabecs (Segarra). Con�ixer l’abast real d'aquesta forma de poblament es un tema molt interessant que caldr� estudiar molt m�s en el futur.

�

Per acabar, cal esmentar dues construccions que ens poden fer pensar en un nucli de poblament musulm�. En primer lloc, la torre trapezial de Castellfollit (Conca de Barber�), feta amb un sistema constructiu semblant al de la t�pia, i que potser cal relacionar amb un lloc de poblament proper. Possiblement correspon a un moment una mica anterior al de la conquesta cristiana de Siurana, de mitjan segle XII. Un darrer exemple, no tan segur com el precedent, es la torre de Vinaixarop (Baix Ebre), de planta circular, que cal relacionar amb un lloc de poblament, b� que �s dif�cil de saber amb seguretat si fou feta abans o despr�s de la conquesta de l’any 1148

�R�pites

Una rabita (o ribat) sembla que era una fortalesa, on els musulmans vivien amb un tipus de vida cenob�tic, dedicats a l’oraci� i a l’estudi; sovint fou tamb� un focus de guerrers dedicats a la defensa del territori. A Catalunya, d'acord amb la topon�mia, hi havia r�pites al Pened�s, al Camp de Tarragona, al delta de FEbre, al Priorat i a tocar de Balaguer, indrets ben estrat�gics per a la defensa del territori.�Al Magrib, ha estat estudiada, per exemple, la rabita de Sousse, datada l'any 821, formada per un recinte quadrangular, amb una torre rodona angular en cadascun dels angles (menys al del sudest) i una bestorre al mig dels costats est, nord i oest. Al sud, s'obria la porta (SCALES, 1993). Tamb� es coneix, per exemple, la rabita de Tit, feta molt m�s tard pels almohades, prop de la costa atl�ntica. A l’�ndalus, la m�s ben estudiada �s la de Guardamar, a l'extrem sud del Pa�s Valenci�. Era formada per 21 cel‑les que s'estenien en tres conjunts, arrenglerats d'est a oest. Les construccions comen�aren a la segona meitat del segle IX i s'abandonaren al segle XI. La seva finalitat, com la que es f�u a Tortosa, era la protecci� de la costa (Azuar, 1990).�Les restes de la rabita mes ben conservada s�n situades al castell de la R�pita (Noguera). Tot i no �sser tan espectaculars com les trobades al nord d'�frica o b� com les descobertes a Guardamar, el fet que hi hagi restat fossilitzat el top�nim "r�pita" fa que sigui prou segur el seu origen. Hi ha una torre de planta rectangular que fa 5,5 m d'ample per 10,6 m de llarg. Els grans carreus que formen els seus murs s�n col‑locats al llarg i de trav�s. A la base dels murs t� una sabata lleugerament esgraonada formada per tres filades. Ha estat datada al segle IX, en el mateix moment en qu� es feien les muralles de Balaguer.�

Torre de guaita i manzil

Les torres de guaita (talaia, tali'a; almenara, al‑mani~ra; hirassa) servien per a ter senyals de foc o de fum, amb llum o fins i tot amb so. Segurament aviat tingueren una planta circular. Podem esmentar com a exemple m�s estudiat la torre de Campvim (Noguera). Tamb�, en aquesta mateixa comarca, segurament haur�em trobat altres exemples, com la torre de C�rvoles, de la qual es conserven, per�, molt poques filades. Totes dues s�n situades al cim d'una muntanya, en un lloc molt estrat�gic, que encara avui fa de parti� entre diversos municipis. Aix� mateix ens podem plantejar, per exemple, quina era la funci� de la fortificaci�, ara molt malmesa ‑ha rodolat pels vessants del tossal afuat‑, que hi havia al cim del Monfred, al Segri�. 0 b� la situada al cim del tossal de Montmeneu, en aquesta mateixa comarca.�Aix� mateix, tamb� cal aclarir la funci� de petites fortificacions com la dels Budelis, la d'Enviure, la del Pilaret de Santa Quit�ria, aquesta darrera forga dif�cil de datar. En algun cas, ha estat proposada una possible relaci� d'aquestes construccions amb vies de comunicaci� importants. Algunes ja s�n, per�, d'un moment tard�, molt proper al de la conquesta cristiana. Aix� mateix, d'acord amb la topon�mia, hom pot suposar que hi havia tamb� uns llocs de poblament que tenien com a finalitat principal fer d'albergs, de centres de prove�ment o d'hostals. Rebien el nom de manzil. Han donat lloc a diversos top�nims, com Massalcoreig o Massaluca.�Caldria tamb� aclarir la funci� de construccions segurament mes velles com la torre de t�pia de la For�a d'Estany, situada sobre el lloc de Gos (ipsum Cursum, l’any 1168), que cal relacionar amb l’exist�ncia d'un lloc de pas, d'una via important.�Ha estat assenyalada, d’altra banda, l’exist�ncia d'una s�rie de torres i de fortificacions que permetien, per exemple, la relaci� visual al llarg del curs de l’Ebre. Pel que fa a aquest aspecte s�n interessants els estudis fets per Scales� (1990), on s'analitzen les possibles relacions visuals de cadascuna de les fortificacions.�(Catalunya Rom�nica, vol.XXVII, �p�g. 38-40. Barcelona 1998. Ed. Enciclop�dia Catalana. )

FORTIFICACIONS ANDALUSINES EN TERRES CATALANES

Sun, 18 Jun 2006 20:59:00 -0500

Com que ja som a tocar l'estiu i �s �poca de vacances. Pensant en els que ens agrada anar a tafanejar pel nostre passat de recollit un petit llistat de poblacions i lloc on es conserven alguns restes, malgrat en molts casos siguin petits, de les fortificacions �rabs i berbers a Catalunya.

Castells

�

�ger, Albelda, Albesa, Alcolea de Cinca, Alf�s, Algerri, Alguaire, Almud�fer, Amposta, Asc�, Banyoles (Tivissa), Belianes, Benifallet, Beseit, Calassan�, Corbins, Estopany�, Fai�, Flix, Fraga, Gandesa, Garcia, Gardeny, Gavasa, Grb, La Granja d’Escarp, Horta de Sant Joan, Lloren� de Montgai, Mequinensa, Miravet, Montmagastre (La Llitera), Montamagastre ( La Noguera), Montpedr�, Monts�, Mora d’Ebre, Rasquera, Sant Carles de la R�pita, Siurana de Prades, Tamarit de Llitera, Ulldecona.�

Torres

Abalar�, Aitona, l’Albag�s, Albarca, Albat�rrec, l’Albi, l’Albiol, Alcanar, Alcarr�s, Alcolea, Alcoletge, Aldea, Aldover, Alfama, Alfara dels Ports Alforja, Algorfa (o Torre dels Moros), Almacelles, Almatret, Almenar, Almenarella (o la Concepci�), Almuc�tem, Almud�fer, l’Atmella de Mar, Arbol�, Artesa de Lleida, Aspa, Bartolo, Batea, Berr�s, les Besses, B�tem, Bobal�, la Borja (Bellmunt del Priorat), la Borja (Pratdip), les Borges Blanques, les Borges del Camp, els Borjos (Tivissa), els Budells, Burjass�nia, Burgebut, Buri�, Burxesa, Buts�nit, Cabassers, Camarles, la Campana, Campred�, Cantacorbs, Cap Roig (el Perell�), Carrassumada, Carratal�, la Carrova, Castelldans, Castellet (o Coll) de Som, els Castellets, Castell� de Farfanya, Cazarabet (Qasr’Abb�d), Cervell�, Cervi� de les Garrigues, Coll del Moro (Almatret), Colldejou, Corbera, el Corder (o Cord�), Cubells, Deltebre, Falset, Fatarella, Favara, la Figuera, la Fullola, Gebut, Gerb, Gimenells, Godall, Granyena de les Garrigues, Linyolsa, Llardecans, el Lloar, Maclac, Maials, Margalef de les Garrigues, Margalef de Montsant, les Menares, Minganya (entre Alcarr�s i Soses), Mollerussa, Montagut, Montbri� del Camp, Montbri� dela Marca, Montmur, la Morera de Montsant, Muntanyana, la Mussara, Nonasp, la Palma d’Ebre, P�ndols, Pa�ls, el Perell�, la Petja, el Pinyol (o Torre d’en), la Pobla de C�rvoles, Ponts, el Pradell de la Teixeta, Prades, Pratdip, Prior, Rafalgar�, la R�pita (Vallfogona de Balaguer), Remolins, Riba-roja, Roca Folletera, Roquetes, Said�, Sant Blai, Sant Jaume (prop de Mequinensa), Sant Jaume d’Enveja, Santa Magdalena de M�ra, Sarroca de Lleida, Ser�s, Soses, Sucs, Tivenys, Tivissa, Torralba, la Torre de l’Espanyol, la Torre de Fontaubella, la Torre d’en Mercader (Tortosa), Torrent de Cinca, Torres de Segre, Tortea del Moro (Ulldemolins), Tossal del Pobre, Tossal dels Moros (Utxesa), Vell�ria, Vilanova de Prades, Vila-seca (Granja d’Escarp), el Vilosell, Vimbod�, Vinaixa, Vinatesa (Artesa de Lleida), Vinebre, Vinfaro, Niganya (Ser�s), Zalamera, Xerta.�

Postes

Ad�, l’Hospitalet de l’Infant, Massalcoreig, Massali�, Mesquita (entre Alcarr�s i Fraga), la Pobla de Massaluca, Solibernat.�

�

Talaies

�

Bellavista, la Cirera (Llorac, la Conca de Barber�), la Cirera (Lladurs, Solson�s), Llau de la Cirera (CASTELL�S, Alt Urgell), Miquina (entre Torralba i Mequinensa), Montefiu (Aitona), Puig Pedr�s (Albat�rrec), Roca Cirera (Alta Ribagor�a), Sant Salvador (prop de Torrent de Cinca), Talaia d’Ebre, la Tallada (la Secuita), la Tallada (Freixenet de la Segarra), el Talladell, el Tallat, Tossal de Cirera (Sopeira, Alta Ribagor�a), Vin�amet (Fraga).��

Aquesta relaci� est� extreta de: Pere Bala�� i Abad�a: L'Islam a Catalunya (segles VIII-XII). Col�lec. Nissaga n� 13. Ed. Rafael Dalmau, Barcelona 1997.

�

Les r�pites

Fri, 16 Jun 2006 12:49:00 -0500

Aquest �s un article publicat a la revista L'Aven� n� 314, de juny de 2006; dins dels Plecs d'Hist�ria local, n� 123.

El Mudejarico m'ha donat una empenta per que no deixi dormir el tema. Aix� que reconegut a el i al seu �nim continuem defensant el nostre pasat, malgrat els que continuem amb el de " no veure, no escoltar, no parlar".

Plecs d’hist�ria local – 123/juny 2006�

Les r�pites, proposta de definici� conceptual a Partir del cas del nord‑est peninsular�

JESUS BRUFAL SUCARRAT�

Aquest article ofereix un plantejament innovador en l’an�lisi d'un dels elements caracter�stics de la societat andalusina als territoris de Lleida i Tortosa als temps de la Catalunya medieval.

�La intensa recerca sobre Alandal�s efectuada a casa nostra est� donant uns interessants fruits sobre l'estada dels musulmans als districtes de Lleida i Tortosa, que ocupaven una mica m�s de la meitat de la Catalunya actual. Les cont�nues aportacions dels especialistes,(i) en les seves respectives disciplines, obren tot un ventall de coneixements fins avui in�dits, entre ells l’estudi de les r�pites andalusines nord-orientals.�Ens volem centrar en una revisi� entre l'�ltim conceptual d'aquesta instituci�, que ter� del segle IX no ha estat estudiada per la historiografia en profunditat, tot i que nosaltres creiem que t� una import�ncia destacable en la societat andalusina i especialment als territoris dels districtes de Lleida i Tortosa. Per aquest motiu presentem la present publicaci�, que aporta noves dades sobre aquest fenomen espiritual i social tan important a l’Islam, ben localitzat i delimitat a la zona nord-oriental des de l'�ltim ter� del segle IX d.C. fins a la segona meitat del segle XII. En aquest territori apareix a trav�s del top�nim R�pita a les poblacions de Vallfogona de Balaguer (Noguera), Santa Margarida i els Monjos (Alt Pened�s), la Riba (Alt Camp), l'Albiol (Baix Camp) i Sant Carles de la R�pita (Montsi�).�L’�rea on es localitzen les r�pites nordorientals reuneix les condicions id�nies per dur a terme una vida de ribat i r�pita. Aquestes dues institucions ‑que cronol�gicament es poden situar� entre l’�ltim ter� del segle IX i el segle XI - necess�riament havien d'estar situades dins un taghr, �s a dir, un punt fronterer on es; podia dur a terme el yihad, que significa, a grans trets, fer un esfor� o sacrifici per la comunitat o umma.�Cal advertir que en el nostre estudi nom�s observem la pr�ctica del yihad fins a la primera meitat del segle X. Tanmateix ribat i r�pita no s�n nom�s dos conceptes que vagin lligats a un taghr i a la pr�ctica del yihad, sin� que tamb� signifiquen viure en comunitat per fer exercicis espirituals i portar una vida d’asceta per esdevenir un bon musulm�, aconseguir l'acc�s al Parad�s i dur a terme una tasca d'educaci� i islamitzaci� destacada dins el m�n rural andalus� i musulm� en general. Tradicionalment, pels especialistes ha existit una vinculaci� conceptual entre els mots ribat i r�pita, que identificarien el mateix fenomen amb paraules diferents. L'exercici del yihad lligat a portar una vida d'austeritat en un punt fronterer d'Alandal�s era l’ideal del morabit, �s a dir, la persona que per les seves inquietuds espirituals es despla�ava cap als tugur per incorporar‑se a un ribat o una r�pita. Aquesta visi� actualment no �s v�lida en la nostra zona d’estudi, sin� que, partint de l’an�lisi de la documentaci�, la mateixa evoluci� hist�rica de la zona i les innovadores aportacions pel que fa als ribats i les r�pites ens condueixen a establir una nova l�nia interpretativa dels conceptes de ribat i r�pita. Com ja hem esmentat, als districtes de Lleida i Tortosa tenim localitzades un total de cine r�pites, estrat�gicament distribu�des pel territori per tenir un pes destacable sobre l’espai l’�rea l’influencia corresponent. Quan parlem d’�rea d’influ�ncia hem de diferenciar dos tipus de representaci� sobre el territori: la que fan les r�pites de Vallfogona de Balaguer, Sant Carles de la R�pita i Santa Margarida i els Monjos, d'una banda, i la de la Riba i l'Albiol de l'altra. La distinci� es basa en el fet que el concepte de r�pita no �s igual en el primer grup que en el segon.�

PRIMER TIPUS: R�PITA i RIBAT

Les r�pites del primer grup tenen una cronologia de fundaci� similar, situada al voltant de l'�ltim ter� del segle IX d.C. La data ens ve donada per la documentaci� extreta de l'enumeraci� de morabits que anaven a les r�pites feta per l'alfaqu� Abu al‑Malik b. Habib, entre les quals destaca la r�pita de Kaski.(2) Aquest alfaqu�, segons al‑Zuhri, va viure aproximadament en la segona meitat del segle IX. Aquesta data primerenca creiem que tamb� �s aplicable a Santa Margarida i els Monjos i Vallfogona de Balaguer, per� amb m�s reserves. L’abs�ncia d'una documentaci� tan valuosa com l’existent per a Sant Carles de la R�pita, aix� com el fet que l'arqueologia no aporti tota la informaci� necess�ria, dificulta la contextualitzaci� d’aquestes dues r�pites. Tot i aix� es poden tenir en compte alguns elements. Per una banda el fet que la construcci� de la r�pita de Santa Margarida i els Monjos �s anterior al primer ter� del segle X d.C., ja que cal tenir en compte l'avan� comtal que fa que el territori de l'actual Pened�s deixi de ser andalus� per incorporar‑se als dominis de Barcelona. No es pot oblidar tampoc l'atac que va patir Alandal�s a mitjans i a l'�ltim quart del segle IX pels mayus, coneguts tamb� com normands, que algarejaven la costa i penetraven a l'interior peninsular.(3) Fruit d'aquestes incid�ncies, des de l'emirat es va iniciar un proc�s de fortificaci� de la costa mediterr�nia i atl�ntica d'Alandal�s. Per iniciativa estatal es van construir torres de vigil�ncia i tamb� r�pites i ribats al litoral andalus� que, no oblidem, deixaran de ser un l�mit geogr�fic per esdevenir un taghr, en el qual es podr� practicar el yihad. Pel que fa a la r�pita de Vallfogona de Balaguer, tampoc no tenim documentaci� que en certifiqui la fundaci� o alguna not�cia que permeti saber aproximadament quan comen�a a funcionar. L'arqueologia tampoc no �s ajuda suficient, tot i que un mur localitzat al castell de la R�pita sembla ser andalus�, i per tant correspondria a l'antic edifici denominat r�pita, per� faria falta un estudi intensiu per situar la construcci� en una etapa concreta dins la hist�ria d'Alandal�s. Creiem que la r�pita de Vallfogona de Balaguer tindria una cronologia similar a la de Sant Carles de la R�pita i Santa Margarida i els Monjos perqu� la seva fundaci� respondria al mateix car�cter militar que trobem en les dues anteriors. A finals del segle IX el districte musulm� de Lleida entra en una nova din�mica: deixa de ser un lloc de pas per formar part de l'engranatge defensiu davant l’avan� carolingi primer i comtal despr�s. Aix� dones, l'apogeu de la fam�lia des Banu Qasi i l'impuls emiral van permetre consolidar la nova demarcaci�, anomenada Frontera Superior, que discorria al llarg de la l�nia natural de la vall de l'Ebre i tenia la capital a Saragossa, una ciutat emergent i situada estrat�gicament al mig de la frontera.(4)�Aix� doncs, observem com en una cronologia for�a primerenca ‑ l'�ltim ter� del segle IX d.C.‑ el concepte de r�pita responia a unes funcions iguals que les del concepte ribat, �s a dir, el vessant militar i l'espiritual anaven plegats. No ser� firis a mitjan del segle X que es distanciaran, sobretot per l’entrada de nous corrents espirituals vinguts d'Orient que arrelaren amb for�a al territori andalus�. L'ascetisme, el misticisme i el sufisme s�n els principals causants d'aquest canvi dins les r�pites. La situaci� de les r�pites en punts allunyats, en llocs on el sacrifici personal i l’esfor� s�n considerables per sobreviure, perdura per sobre de l'aspecte militar; per aquest motiu a la zona nord ‑ oriental arrela la concepci� espiritual per damunt de la militar, i es distancia de les funcions de ribat que perduraran en regions on l'activitat b�l�lica �s m�s intensa, com ara Toledo. Seguint amb fil argumental, hem de tenir en compte que a partir del 929 d.C., Alandal�s esdev� califat. �s una etapa caracteritzada pel m�xim control sobre el territori peninsular i es viu amb una relativa estabilitat, especialment a l'espai fronterer que afecta els districtes de Lleida i Tortosa, gr�cies, en part, a les cont�nues ambaixades que envien els comtes cristians a C�rdova per signar acords de pau.�

SEGON TIPUS: LES R�PITES CALIFALS.

Malgrat no tenir documentaci� ni cap evid�ncia material que l'arqueologia hagi pogut estudiar, creiem que les de la Riba i l'Albiol responen a un tipus de r�pita diferent de les tres anteriors.�No s'ha localitzat cap resta arquitect�nica que permeti associar el top�nim r�pita a un edifici. Tot i que en els casos de Vallfogona de Balaguer, Sant Carles de la R�pita i Santa Margarida i els Monjos tampoc no hi ha evid�ncies suficients de l’exist�ncia d'un immoble, en veure la seva evoluci� hist�rica i conceptual opinem que el tenien. A m�s, la situaci� territorial de la Riba i l'Albiol sembla buscar apartar‑se del m�n m�s que no pas estar a primera l�nia de la frontera, ja que es troben dins el districte de Tortosa, a cavall de la serra de Prades i el camp de Tarragona, seguint el pas natural entre aquesta zona i la plana de Lleida. No tenim constatada l’exist�ncia de cap fortificaci�, malgrat que, en un document del 115 8, a la zona de l'Albiol Joan Martorell d�na la fortalesa isl�mica a condici� de reconstruir‑la. En cap cas, per�, apareix el top�nim r�pita en la documentaci�. Per tant soni del parer que aquest tipus de r�pita �s el que neix arreu del territori musulm�, dedicada �nicament al rec�s espiritual, a dur una vida pietosa, on es podia esdevenir un home sant o sayj. Aix� dones, les r�pites de la Riba i l'Albiol responen a un top�nim associat a l’�mbit territorial per on es mourien els pelegrins que seguirien aquest model de vida tan admirat per la societat andalusina i musulmana pel seu ascetisme: vivien del que els proporcionava el bosc, es refugiaven en coves o constru�en simples cabanes de fusta.�Aquestes r�pites daten, aproximadament, de la primera meitat del segle X d.C., quan els moviments ascetes, m�stics i sufis prenen for�a dins l’ortod�xia musulmana. A m�s, cal tenir en compte que a finals del segle IX les r�pites deixen enrere les funcions militars per evolucionar vers una concepci� espiritual.�A trav�s d'aquesta petita aportaci� volem aportar llum sobre una instituci� prou important dins la societat musulmana en general i andalusina en particular. La r�pita esdev� un clar model de vida i comportament dins una societat altament religiosa, on la paraula de D�u i l'Alcor� prenen un control absolut entre els practicants i seguidors.�

Jes�s Brufal Sucarrat . Universitat de Lleida�

NOTES�

1. R. AZUAR RUIZ, La r�bita califal de las Dunas de Guardamar (Alicante). Cer�mica, Epigrqfia, Fauna, Malacofauna, Alacant: Diputaci�n Provincial de Alicante, 1989 (Col. Excavaciones Arqueol�gicas, l); M��kel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica' ‑ Hist�ria Institucional i altres Estudis Regio�nals, Sant Carles de la R�pita, 1993; M�kel de EPALZA, ��tudes sur le ribat islamique. Sa spiritualit� militaire et ses traces arch�o�logiques et toponymiques en Espagne�, Re�vue Maroc‑Europe. Histoire. �conomies. Societ�s, Rabat: ed. La Porte, 6, 1994, p. 129‑144; D. BRAMON, �La R�pita del Cascall al delta de l'Ebre�, en M�kel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica.... p. 109‑120; M. MARN, �El ribat en al‑Anda�los y el Norte de �frica�, en M�kei de EPALZA (ed.). La R�pita isl�mica.... p. i2i‑i30; C. MARTINEZ SALVADOR, El ribat en el Mediterr�neo Ifriquiya y Al‑Andalus, dos ejemplos de religiosidad (siglos IX‑XI d. C.), Madrid: Departamento de Prehistoria y Arqueolog�a, Universidad Aut�noma de Madrid, 1994, 2 vol. (tesi doctoral d'Hist�ria, dirigida pel Dr. Sergio Mart�nez Lillo); F. FRANCO S�NCHEZ, �R�pites i Al‑Monastirs al nord i est de la pen�nsula d'al‑Andalus�, en M�lcel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica.... p. 190‑210.�

2. C. MART�NEZ SALVADOR, El ribat en el Mediterr�neo Occidental: Ifriqiua y AlAndalus, dos ejemplos de religiosidad (siglos IX‑XI d. C), Departamento de Prehist�ria y Arqueolog�a, Universidad Aut�noma de Madrid, Madrid, 1994, p. 399 (tesi doctoral d'Hist�ria, dirigida pel Dr. Sergio Mart�nez Lillo).�

3. C. MARTNEZ SALVADOR, El ribat en .... p.309.�

4. F. SABAT� CURULL, Hist�ria de Lleida. L'alta Edat Mitjana, Lleida: 2003, p.20‑32.�

5. P. CATAL�, �El Castell de l`Albiol�, Els Castells Catalans, Barcelona: Rafael Dalmau ed., 1973, IV, p. 131-137.�

BIBLIOGRAFIA B�SICA�

R. AZUAR RUIZ, La r�bita califal de las Dunas de Guardamar (Alicante). Cer�mica, Epigraf�a, Fauna, Malacofauna. Alacant, Diputaci�n Provincial de Alicante, 1989 (Col. Excavaciones Arqueol�gicas, l).�

D. BRAMON, �La R�pita del Cascall al delta de l’Ebre�, en M�kel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica..., p. 109‑120.�

P. CATALA, �El Castell de l’Albiol�, Els Castells Catalans, Barcelona: Rafael Dalmau ed., 1973, IV, p. 131‑13 7.�

M�kel de EPALZA, �Etudes sur le ribat islamique. Sa spiritualit� militaire et ses traces arch�ologiques et toponymiques en Espagne�, Revue Maroc‑Europe. Histoire. �conomies. Societ�s, Rabat: ed. La Porte, 6, 1994, p. 129‑144.�

F. FRANCO S�NCHEZ, �R�pites i Al-Monastirs al nord i est de la pen�nsula d'Al‑Andalus�,

M�kel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica..., p. 190‑2 10.�

M�kel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica: Hist�ria Institucional i altres Estudis Regionals, Sant Carles de la R�pita: Ajuntament de la R�pita / I.C.M.A. / Generalitat Valenciana / Diputaci� de Tarragona, 1993.

M. MARN, �El ribat en al‑Andalus y el Norte de �frica�, en M�kel de EPALZA (ed.), La R�pita isl�mica.... p. 121‑130.�Carmen MAR�NEZ SALVADOR, El ribat en el Mediterr�neo Occidental: Ifriq�ya y A l‑A ndalus, dos ejemplos de religiosidad (siglos IX‑XI d. C.), Madrid: Departamento de Prehistoria y Arqueolog�a, Universidad Aut�noma de Madrid, 1994, 2 vol. (tesi doctoral d'hist�ria, dirigida pel Dr. Sergio Mart�nez Lillo).�F. SABAT� CURULL, Hist�ria de Lleida. L'Alta Edat Mitjana, Lleida: Pag�s editors, 2003.��

�